Ha actuat 25 temporades seguides al Metropolitan de Nova York. S'ha ficat a la pell de Scarpia, el dolent de Tosca , més de 400 vegades, ha actuat amb Pavarotti, Caballé, Carreras i les millors sopranos de la seva generació. Avui, com quan interpreta Pagliacci, Joan Pons (Ciutadella, 1946) es pintarà la cara per acomiadar-se del món de l'òpera.
Aquesta producció d' Aida al Liceu serà el comiat definitiu de l'òpera. Per què ha decidit retirar-se?
Perquè ja toca. Per edat, perquè tot té el seu temps i a vegades se senten comentaris entre bastidors que és millor no arrossegar pels teatres, comentaris que ja no estàs en condicions, etcètera. Jo ho he sentit a dir de companys i no voldria que ho diguessin de mi. Feia temps que hi rumiava i vaig recordar que feia 42 anys que havia debutat aquí al Liceu formant part del cor. El 12 de juliol. Recordo que quan es va obrir el teló tenia la sensació que estava sol malgrat formar part del cor: tremolava.
Seguirà fent recitals?
Em retiro de l'òpera però seguiré fent algunes col·laboracions esporàdiques. El que no faré serà carregar amb maletes, i fer un mes d'assajos i un mes de funcions i estar dos mesos fora, se'm fa pesat. I també em vull treure els recitals sol perquè són molt cansats. Però seguiré sortint en gales, homenatges, master class i de jurat en algun concurs.
¿I no trobarà a faltar l'escena i els aplaudiments?
Segurament sí, però ara tinc il·lusió d'estar a casa, sortir a pescar i a collir bolets. No vaig veure néixer els meus fills i ara vull veure créixer els meus néts. Quan estàs en plena carrera has de cuidar-te molt, has d'estar pendent de tots els aires condicionats per no constipar-te... Això posa molt nerviós.
Vostè va fer carrera des de baix.
Sí, vaig començar cantant amb el cor, després vaig tenir una petita frase a Gioconda , l'any següent papers petits, com en un Don Carlo , i després van venir actuacions a Oviedo, Las Palmas, una Aida amb Montserrat Caballé a Saragossa i València. Aleshores jo encara cantava de baix. Quan vaig passar a ser baríton vaig debutar a Colòmbia, vaig fer La Traviata i el 1980 va venir el Falstaff a la Scala que ho va canviar tot.
Han sigut 25 anys cantant al Metropolitan de Nova York!
Sí, han sigut uns anys esplèndids. Vaig arribar allà el 26 de desembre i va ser una mica dur el primer Cap d'Any sol. La primera actuació va ser el 3 o 4 de gener del 1983 amb Trovador . Els nervis també eren importants. Dirigia Nello Santi, amb qui després ens hem fet amics. Puc dir amb orgull que he tingut una relació ininterrompuda de 25 anys amb el Met. L'última actuació va ser fa quatre anys amb Aida .
Quin record té dels companys?
M'he trobat sempre molt bé amb tots, fins i tot els de la meva corda, amb qui no coincidim gaire. Amb el Brusoni, l'Aragall, el Carreras, el Plácido i també el Pavarotti, amb qui érem molt amics i cuinàvem junts: fins i tot li vaig fer una truita quan estava malalt i no es podia aixecar del llit.
Què hauria sigut de vostè sense Verdi?
Visc a Via Verdi, a Ciutadella! És el compositor dels barítons. Li estic superagraït!
