Teatre
Cultura 23/06/2012

Joan Ollé acusa la comissió que ha d'escollir el director del TNC d'exercir de "comissari polític"

El director teatral assegura que no hauria d'haver presentat la seva candidatura a dirigir el TNC

Ara / Acn
2 min
Joan Ollé

BarcelonaEl director teatral Joan Ollé ha criticat durament el procés que es porta a terme per elegir director al TNC. Ha recordat que aspirava a dirigir el TNC, però que no van acabar entre els preelegits Oriol Broggi, Carme Portaceli, Josep Maria Mestres i Xavier Albertí. En un article publicat a 'El Periódico', ha criticat que esperava que el comitè per escollir el director, format pel director del TNC, Sergi Belbel, l'actor Lluís Homar, el crític Joan-Anton Benach, l'exdirector del TNC Domènec Reixach i la directora de l'Escola Judicial Roser Bach, "valoraria els mèrits professionals i no la idoneïtat política". Ha dit que li va fer mal "veure els seus companys de professió exercint de comissaris polítics". Ollé, que va presentar recentment al TNC 'El jardí dels cinc arbres' o 'Joan Maragall, la llei d'amor', comença l'article assenyalant que no hauria d'haver presentat la seva candidatura a la direcció del TNC "perquè el que no pot ser no pot ser i a més és impossible". No obstant això, ha apuntat que va decidir, "a canvi d'un esforç raonable, enviar un currículum per e-mail, que podria, jugant a jugar, ratificar si els meus antics fantasmes se seguien bellugant o era jo el confús".

Setanta muntatges a "a les seves espatlles"

Ollé fa un breu repàs en l'article, sota el pseudònim de WC, del seu currículum com a director escènic dels 70 muntatges que "té a les seves espatlles" o de la confiança que els diferents governs de la Generalitat li van donar per representar el patrimoni cultural català a Madrid, Frankfurt, Guanajuato (Mèxic), Nova York o el Parc de la Ciutadella. Tot seguit passa a manifestar que Josep Maria Flotats, "quan exercia de català, va tenir la pèssima ocurrència d'opinar en lletra impresa sobre la concepció napoleònica que 'le comédien français' tenia del teatre públic malgrat declarar-se hereu universal de Jean Vilar".

També fa referència als altres directors del TNC. De Domènec Reixach diu que "el llengut va saber callar i va denunciar barroerament la condició de club privat del mausoleu de Bofill, on sempre es va vetar l'entrada a notables dramaturgs com Salvat, Mesalles, Planella, Albertí...". De Sergi Belbel ha lamentat que després de dir-li a Ollé que comptava amb ell finalment li va comunicar a través de la seva secretària que "ni parlar-ne, monada".

En aquest context, Ollé ha criticat el comitè de cinc experts per escollir el nou director. "La relativa sorpresa de WC de no figurar entre els preelegits es va deure al fet que ell, encara una mica ingenu, imaginava que aquell tribunal valoraria els mèrits professionals dels concursants i no la seva idoneïtat política". Ha lamentat "veure els seus companys de professió exercint de comissaris polítics". Així mateix, ha agraït de "tot cor als col·legues Albertí, Portacelli i Broggi, així com a l'afició en general, la compartida estranyesa davant el que ha succeït".

stats