Publicitat
Publicitat

Joaquín Cortés: "La majoria de companyies han imitat l'estil Cortés"

Estrella Joaquín Pedraja Reyes (Còrdova, 1969), el 'bailaor' que va convertir el flamenc en un espectacle de Hollywood, actua al Festival Jardins de Cap Roig dissabte amb l'espectacle recopilatori 'Calé'

Celebra 30 anys de carrera. Va ser molt precoç: als 12 anys ja ballava.

Vaig tenir la sort de començar sent professional, no vaig necessitar passar-me cinc anys estudiant i llavors sortir. Ara, més que homenatges, vull seguir treballant.

Amb 23 anys crea la seva companyia.

Necessitava volar. En l'aspecte creatiu necessitava fer el que jo creia, coses que eren diferents pel que fa a coreografia del que estava establert. I no em va sortir malament. Em van convidar a la gala Giants of the dance al teatre dels Champs Élysées, va ser un èxit i em van dir si tenia companyia. Me la vaig inventar i hi vaig anar amb el primer espectacle, Cibayí .

Després va arribar el seu moment d'explosió internacional.

Va ser brutal. La revolució mundial, quan semblava més una estrella de rock que un ballarí, cosa que és difícil en la dansa, va ser el 1996 amb Pasión gitana , que encara és l'obra espanyola més vista del món. Va ser una bogeria i una revolució de tot: escenografia, coreografia, il·luminació, vestuari... Va ser brutal i la meva gran projecció.

¿La novetat va ser concebre el flamenc com un espectacle total?

Sí, més a l'estil d'un musical americà que no d'un espectacle de teatre-dansa. Quan anava al Radio City Music Hall o a l'Albert Hall, on no havia arribat cap artista espanyol, em preguntaven: "¿Vostè és espanyol?". I jo deia: "Sóc gitano nascut a Espanya".

Durant 20 anys ha portat a l'esquena el pes d'allunyar-se del purisme per apostar per l'espectacle.

Ja no em passa. Fa 20 anys, quan surt un rebel amb causa i crea una història pròpia, veus que t'avances al temps. Vaig ser un visionari. Avui en dia, i perdó, perquè no ho dic amb prepotència, la majoria de les companyies espanyoles han imitat l'estil Cortés, de fusionar estils de dansa, de mesclar-los per aconseguir l'èxit a escala mundial que he obtingut. Tot i que cap ha sortit als cinc continents com jo. Tothom intenta copiar el millor. Els puristes que em criticaven fa 20 anys han claudicat amb el temps, que m'ha donat la raó. He demostrat el meu talent i creativitat i he creat un segell personal. He sigut pioner a actuar als Grammy, als Oscars, a la MTV, al premi Nobel de la Pau, a la Casa Blanca i encara sóc el cul del Jaumet.

Calé és un concentrat de Cortés?

Sí, m'inspiro en les sis obres que he creat Cibayí , Soul , Life , Mi soledad , Amor y odio i Pasión gitana , però amb una coreografia nova i música original.

Més continguts de