Publicitat
Publicitat

George R.R. Martin presenta al CCCB la seva última novel·la, 'Dansa amb dracs'

'Joc de trons' i l'arquitectura de la fantasia èpica

George R.R. Martin s'asseu al tron de ferro del CCCB. L'escriptor hi presenta avui Dansa amb dracs, el cinquè volum de la saga de fantasia Cançó de gel i foc, adaptada a la petita pantalla com a Juego de tronos.

Vestit de negre rigorós, George R.R. Martin arriba a la sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb un caminar calmós i un posat de serietat que de vegades contradiu un somriure murri que li empetiteix els ulls. El creador de la popular saga Cançó de gel i foc -setze milions d'exemplars venuts-, que barreja fantasia i intrigues de poder en un món vagament medieval, és a Barcelona per promocionar el cinquè volum de la sèrie, Dansa amb dracs (Alfaguara/Gigamesh).

Ahir va ser el torn de la premsa i avui, a les 19 hores, es reunirà amb els seus lectors al Hall del CCCB. Les 650 entrades de l'acte van volar en qüestió de 48 hores, cosa que va obligar el centre a habilitar l'auditori veí per seguir la trobada en directe a través d'una pantalla. És l'enèsim èxit de convocatòria d'una gira que, a l'Estat, ha passat abans per Astúries i Madrid. Martin arrossega gentades. I potser el secret és que, com ell diu, abans d'escriptor va ser "un lector voraç". Quan escriu intenta oferir als lectors el mateix que ell busca en la literatura: "Vull que em sorprenguin, que m'atrapin, passar les pàgines amb febre per saber què passa després".

Martin sembla trobar-se còmode davant d'un auditori. Potser és la seva vocació de narrador o el seu passat com a periodista, però s'explica amb tota claredat i és pacient, mastega les respostes. Quan acaba, es deixa caure a la cadira i s'agafa els tirants. Feina feta. "Els escenaris són molt importants en la literatura fantàstica, gairebé un personatge més -explica-. Això es veu molt en l'obra de Tolkien. Quan jo era jove i El senyor dels anells triomfava entre els universitaris nord-americans, el pòster que tothom penjava a la paret no era pas de Frodo o Aragorn, sinó el mapa de la Terra Mitjana". En l'univers de Martin un escenari destaca sobre la resta: el Mur, que protegeix Westeros dels Altres. L'autor en desvela els orígens: "Fa 30 anys vaig visitar el mur d'Adrià, a la frontera entre Anglaterra i Escòcia. Era octubre, el sol es ponia i ja no hi havia turistes. Vaig pujar-hi tot sol i em vaig imaginar com s'hauria sentit allà un legionari romà, contemplant la fi de la civilització. La sensació va ser tan aclaparadora que, quan anys després vaig crear el món de Westeros, a la frontera nord no hi podia faltar un mur. Ara bé, el mur d'Adrià està construït amb pedra i terra i fa tres metres d'alt. I la literatura fantàstica necessita èpica, així que el meu mur fa 300 metres d'alt i és de gel".

Més enllà del bé i del mal

Un dels trets diferencials de la saga és la utilització de múltiples punts de vista subjectius per a la narració. "No m'agrada el narrador omniscient -confessa Martin-. Vull que el lector estigui atrapat en el relat, que el recordi com si l'hagués viscut. I el punt de vista subjectiu és la nostra manera de percebre el món". Martin vol reflectir com "cada personatge té una percepció diferent de la realitat", per no caure en el "clixé d'escriure una novel·la de fantasia amb bons i dolents". "L'heroi d'un bàndol pot ser el malvat de l'altre bàndol", conclou.

Com a escriptor del segle XXI, Martin s'ha trobat amb un problema que mai va patir Tolkien: les teories que els fans publiquen a internet. "Abans entrava als fòrums d'internet dedicats als llibres. El problema són les teories que hi trobo: la majoria són equivocades, però de cada cent n'hi ha una que recull les pistes que he anat deixant i endevina alguna sorpresa que tinc preparada. I llavors tinc la temptació de canviar la sorpresa, però això suposa sabotejar la meva pròpia feina, perquè llavors les pistes són un engany". Al final va decidir deixar de consultar la xarxa i aïllar-se de les reaccions dels fans. "A Amazon trobaràs molta gent a qui no agrada Guerra i pau o El gran Gatsby . Voler agradar a tothom és un error terrible. L'art no és una democràcia".

L'impacte de la sèrie

La popularitat de les novel·les ha augmentat exponencialment a partir de l'adaptació televisiva d'HBO, que a Espanya emeten Canal+ i Antena 3. Però els fans de la saga, que han vist com el ritme de producció de Martin minorava en els últims anys, temen que no arribi a completar els dos volums que falten de Cançó de gel i foc . "L'èxit de la sèrie ha tingut un impacte en el meu temps per escriure -admet Martin-, però no limita l'obra. Tot i que col·laboro amb la sèrie -n'és productor executiu; supervisa els guions, el càsting i els escenaris, i escriu un episodi per temporada-, la meva feina és escriure els llibres, no adaptar-los. I no penso canviar res de la història que tinc en ment per acomodar-me a la sèrie", afirma contundent. I revela sucoses novetats sobre la sèrie televisiva: "Ja no adaptarem un llibre per any, sinó que dedicarem les temporades que siguin necessàries -tres, si cal- als llibres que falten. I els límits d'on comencen i acaben les temporades ja no són clars".

Més continguts de