Publicitat
Publicitat

Literatura

Escriptor i agent secret

John Le Carré autoritza la seva biografia

El llibre podria contenir informació sobre els serveis secrets britànics durant la Guerra Freda

El novel·lista John Le Carré ha autoritzat finalment la publicació de la seva biografia, un fet que va denegar fa anys al periodista Graham Lord amb el recurs a la llei antilibel. El treball s'ha encomanat a Adam Sisman, biògraf del conegut historiador de la moderna Gran Bretanya i de l'Alemanya nazi Adam Sisman, a qui David Cornwell –nom real de Le Carré– ha permès l'accés al seu arxiu privat. El llibre es publicarà l'any 2014, amb motiu del cinquanta aniversari de la seva novel·la més famosa, L'espia que va sorgir del fred.

Un altre potencial biògraf, l'historiador Robert Harris, a qui Le Carré havia triat abans per escriure la seva vida, ha hagut de renunciar-hi. "Vaig escriure a David (Le Carré) fa vint anys, i va acceptar ajudar-me (amb la biografia) si acceptava no publicar-la fins després de la seva mort", va explicar l'ara frustrat Harris a The Daily Telegraph. Harris afirma que va signar un contracte amb Random House i ja havia escrit 30.000 paraules.

Segons The Daily Telegraph, la biografia donarà detalls sobre l'agitada vida amorosa de Cornwell, i potser aquesta és la causa per la que el novel·lista va bloquejar el primer intent. El novel·lista s'ha definit com a un "etern fugitiu", cosa que li ve de família: "La meva mare va fugir per casar-se amb el meu pare, va tornar a escapar quan jo tenia cinc anys".

De la desaparició de la seva mare en plena nit, Le Carré ha escrit: "Potser va venir a besar-nos. No ho sé". No la va tornar a veure fins que amb 21 anys, va escriure els seus familiars per preguntar si seguia viva.

El seu pare, Ronnie Cornwell, simpàtic estafador i gran faldiller, que feia i perdia fortunes amb rapidesa, va passar quatre anys a la presó. La infància de Le Carré va ser miserable, segons ha explicat ell mateix: "No sé quantes vegades va trucar a casa la policia. Ningú no pot tenir idea de com d'humiliant resultava ser el nen que jo era, i que un policia li registri la roba i totes les joguines". Cornwell va estudiar a Oxford, on es va llicenciar i va ser reclutat pel servei d'informació MI5 per espiar els grups esquerrans. Es va convertir en agent d'aquest servei i el 1960 va passar al Foreign Office, que el va enviar com a agent del MI6 (l'espionatge exterior) a l'ambaixada britànica a Bonn. Allà va publicar la seva primera novel·la amb el pseudònim de John Carré.

La seva carrera com a agent d'intel·ligència va acabar després que Kim Philby, famós agent doble britànic, traís a alguns dels seus col·legues, revelant els seus noms al KGB soviètic. Le Carré  va retratar Philby com a Bill Haydon a El Talp. Es creu que els documents privats del novel·lista poden contenir revelacions sobre el cas Philby i les activitats dels serveis secrets britànics durant la Guerra Freda, i pot ser aquesta una de les raons per les quals volia que no es publiquessin els seus secrets fins després de mort.

Més continguts de