La foscor de Johnny Depp a ‘Black mass’ il·lumina Venècia
‘Francofonia’ d’Aleksandr Sokúrov és la primera gran pel·lícula vista a la Mostra
VenèciaJohnny Depp, una de les estrelles més fulgurants i excèntriques de Hollywood, va ser l’absolut protagonista de la jornada d’ahir de la Mostra de Venècia. Els grups de fans de l’actor van començar a ocupar posicions a la catifa vermella del festival cap a les 6 del matí, més de 12 hores abans de la desfilada de l’actor fetitxe de Tim Burton en pel·lícules com Eduard Manstisores i Sleepy Hollow. A les 9, en la projecció de premsa de Black mass, la crítica començava a descobrir un Johnny Depp desconegut, no només per la camaleònica transformació física de l’actor -ulls blaus, calba prominent-, sinó també per la convincent incursió del protagonista de Pirates del Carib al pou de la vilania cinematogràfica. A Black mass, Depp encarna el mafiós James Whitey Bulger, que entre les dècades dels 70 i els 80 va utilitzar el seu rol com a informador de l’FBI per destruir els clans rivals i convertir-se en el més poderós senyor del crim de Boston, abans de desaparèixer misteriosament fins a la seva captura l’any 2011. Una sorprenent història real que encara resulta més increïble si es té en compte que el germà de Bulger era el president del Senat de Massachusetts.
“Al Boston dels anys 70, moltes vegades era difícil distingir els policies dels criminals”, va explicar Scott Cooper, director de Black mass, en la roda de premsa del film. Amb la màfia, la policia i la classe política com els tres vectors entrecreuats de la pel·lícula, Cooper fabrica un sobri entreteniment que deixa el seu destí a les mans d’uns actors entregats a la causa. Johnny Depp (el mafiós), Joel Edgerton (el policia) i Benedict Cumberbatch (el polític) posen en escena un sucós joc de camaraderia i complicitat criminal que reflecteix l’amoralitat de l’escenari que retrata el film. Per la seva banda, Depp va expressar el seu interès a presentar Bulger com un ésser humà: “Ningú es desperta de bon matí dient: «Vaig a fer el mal». En el marc del negoci de Bulger, la violència era part del joc, part del llenguatge quotidià”. Depp, que va aparèixer a la roda de premsa amb una cervesa sense alcohol a la mà, va referir-se a Bulger com “una persona amb moltes cares: gàngster, pare devot, bon fill i bon germà... Un home complicat”.
L’incert destí d’Europa
En la competició oficial, ahir es va presentar la primera gran pel·lícula del festival: Francofonia, d’Aleksandr Sokúrov, guanyador del Lleó d’Or l’any 2011 per la singular i bigarrada visió del Faust de Goethe. Plantejada com un assaig fílmic que reflexiona sobre la història i el destí d’Europa, Francofonia presenta un magma d’imatges d’arxiu, recreacions històriques i escenes documentals que acosten l’espectador al cor del Museu del Louvre de París.
Amb una llibertat formal que remet clarament a les últimes pel·lícules de Jean-Luc Godard -hi ha un vaixell a la deriva que simbolitza el desconcert de l’Europa actual, com a Film socialisme -, Sokúrov es mostra particularment interessat per la relació entre Jacques Jaujard, director del Louvre en el moment de la caiguda de França a mans dels nazis, i el comte Franz von Wolff-Metternich, responsable nazi de la protecció de les obres d’art de l’“enemic”. “Amb Francofonia he volgut expressar el meu amor per França, el meu amor pels ideals francesos”, va explicar el director rus ahir a Venècia, que ha aconseguit un emotiu cant a la riquesa cultural europea que no amaga el desencís davant un present catastròfic. “Els polítics no són capaços de donar respostes complexes als problemes complexos del món actual”, va rematar Sokúrov.
Giannoli presenta una comèdia d’època
En un festival marcat pels drames i les tragèdies, el francès Xavier Giannoli, autor de Chanson d’amour, va posar un somriure a la cara del personal amb Marguerite, una aproximació lliure a la història real de Florence Foster Jenkins, una dona de l’alta societat francesa que a la dècada dels 20 del segle passat va intentar forjar-se una carrera musical inconscient de la seva absoluta falta de talent musical. Es tracta d’una discreta però simpàtica relectura d’ El vestit nou de l’emperador que va agradar al públic venecià.
