Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA

La revista 'Sàpiens' desvela la implicació del polític català en un atemptat el 1962

Quan Jordi Conill va intentar matar Franco

El periodista Antoni Batista reconstrueix a la revista Sàpiens un intent d'atemptat contra Franco l'estiu del 1962. La seva investigació desvela la implicació del polític català Jordi Conill.

La història és una, però podia haver sigut una de ben diferent. L'agost del 1962 un escamot de les Joventuts Llibertàries, amb l'ajuda d'ETA, va planificar un atemptat contra Franco al palau d'Aiete, a Sant Sebastià. L'intent va fracassar i el dictador va seguir viu fins al 20 de novembre del 1975. La maquinària de contrainformació del franquisme va amagar aquell atemptat perquè no podia admetre que el Caudillo era vulnerable.

El periodista Antoni Batista explica a la revista Sàpiens del mes de febrer, que avui surt a la venda, com va anar la preparació d'aquella acció i desvela la implicació de Jordi Conill, un jove militant anarquista que anys després es va afiliar al PSUC, del qual va arribar a ser secretari polític del comitè de Barcelona i membre del comitè central i del comitè executiu. Clàudia Pujol, directora de Sàpiens , explica que "és el primer cop que es publica que Conill va participar" en l'intent de matar Franco. D'aquell atemptat no se'n coneixien gaires detalls, tot i que apareix citat en llibres com ara Los atentados contra Franco (Plaza & Janés, 1976), d'Eliseo Bayo. El desori arxivístic del franquisme no ha sigut mai bon amic dels historiadors, que encara avui han de remenar milers de documents. Precisament un d'aquests documents va ser el que va posar Batista rere la pista de Conill. En un arxiu policíac va veure una anotació a la fitxa sobre l'historiador Josep Benet: " Dirigente de la campaña internacional contra España a raíz de la detención del bandido anarquista Jorge Conill por intento de atentado contra Su Excelencia el Jefe del Estado. Nuevamente en ignorado paradero (1962) ".

Amb l'ajuda d'ETA

La investigació de Batista el va dur a parlar amb el mateix Conill, que li va confirmar la seva participació en l'atemptat. En el reportatge de la revista Sàpiens també es recull una entrevista amb Iulen Madariaga, un dels fundadors d'ETA, que va ser l'encarregat de passar els explosius al grup d'anarquistes catalans.

La intenció de l'escamot era fer esclatar una bomba al palau d'Aiete. Van excavar un túnel i hi van col·locar els explosius. El 18 d'agost del 1962 van descobrir que Franco no hi era, però van decidir seguir amb l'acció, que no va causar víctimes. " En la noche pasada estalló un petardo en una huerta ", deia la nota d'agència.

Conill va ser detingut el 2 de setembre a Puigcerdà. Durant els interrogatoris realitzats pels temibles germans Polo, experts en anarquisme a la Brigada Político-Social de Barcelona, Conill no va confessar la seva participació en l'intent d'un atemptat que, d'altra banda, no va ser anotat en el sumari iniciat per l'autoritat militar. Tot i així, va ser condemnat a mort acusat de "terrorisme i rebel·lió militar".

La intervenció de Josep Benet, l'abat Escarré, Agustí de Semir, Alfons Comín i el cardenal arquebisbe de Milà Giovanni Battista Montini, futur papa Pau VI, va aconseguir commutar la pena. Jordi Conill va passar per la presó Model de Barcelona i pel penals de Burgos, Jaén i Saragossa, i va sortir lliure el 8 d'abril del 1972.

Més continguts de