Publicitat
Publicitat

Jordi Palou-Loverdos: "Hi ha víctimes que no han tingut prou visibilitat"

Oposició "Hi ha grups polítics que estan radicalment en contra del Memorial Democràtic" Aposta "El Memorial s'hauria pogut tancar, diluir, minimitzar"

Jordi Palou-Loverdos va ser nomenat director del Memorial Democràtic el 20 de desembre passat. Feia més de vint anys que exercia d'advocat i mediador en conflictes internacionals, especialment a l'Àfrica (Ruanda i el Congo), però també a l'Iraq, l'Afganistan i Guantánamo. No havia ostentat cap càrrec públic, i va acceptar el repte tot i el delicat moment que passava el Memorial, fundat el 2007 pel govern tripartit.

Amb quins arguments el va convèncer la vicepresidenta Joana Ortega per dirigir el Memorial?

El més important: treballar per al país i per als de casa. L'experiència de treballar en conflictes, a la guerra civil a l'Àfrica central, amb entitats de víctimes, de memòria, en la resolució pacífica de conflictes... Em van proposar aplicar als de casa tot això amb què tenia experiència internacional.

Devia pensar que la mediació seria útil en una entitat que no ha fet content ningú, ni les entitats que la van impulsar.

N'era conscient. Si pot servir com a referent, m'escapo de la visió dual de les coses, tal com es presenten els conflictes bèl·lics: dos bàndols, els uns i els altres. Els conflictes depassen la dualitat. Això és el que fa que quedis enganxat a una determinada realitat. I la llei de la memòria històrica diu que s'han de transcendir, incorporar totes les visions.

Això va ser motiu d'una altra polèmica. Ortega defensava que el Memorial havia de fer un viratge per incloure totes les víctimes.

Més que un canvi de rumb, és una incorporació. La llei posa en relleu la diferència entre els sistemes democràtics, que reconeixen la dignitat de totes les víctimes, i els totalitaris, que estableixen versions oficials en què prima la versió del vencedor. Cal aclarir, per tranquil·litzar les entitats memorialistes, que això no posa al mateix nivell la República que va sortir de les eleccions i la Guerra Civil o la dictadura. Però a efectes d'incorporació de les víctimes, és el que estava previst legalment i el que crec que ha de ser.

Creu que fins ara s'ha fet més èmfasi en les víctimes republicanes?

No es tracta de dir el que estava mal fet, sinó que hi ha víctimes i algunes accions violentes que no van tenir prou visibilitat. Víctimes que no eren de cap bàndol o que s'escapen de les etiquetes, per exemple, republicans cristians.

El Memorial ha patit diverses crisis en un any. Hi ha hagut risc de desaparició?

De desaparició, no. No revelo cap secret si dic que hi ha grups polítics que no estan gaire a favor d'aquesta institució, o radicalment en contra. Però s'ha fet el possible per rellançar-lo i ho confirma el nomenament d'un nou director. S'hauria pogut tancar, diluir, minimitzar.

Aquest govern se sent tant seu el Memorial com l'anterior?

Com a mínim, igual. Tots els missatges que he rebut van en aquesta direcció. No només volem mantenir-lo, sinó rellançar-lo.

La primera notícia és una retallada del 10% que se suma a la del 29%. El pressupost és d'1,9 milions.

A ningú li agrada que retallin res, però entra en el marc d'ajustos que han patit altres institucions. Farem el que teníem projectat amb els recursos que se'ns donin.

Si pot resistir la retallada del 40% és que estava sobredimensionat?

No tinc els elements per jutjar com es va fer. Prefereixo mirar al futur: la nova seu que s'ha d'obrir per a tot Catalunya i la xarxa d'espais al país que s'ha de potenciar.

Li sap greu que s'hagi utilitzat el Memorial d'arma política?

Això significa que té més sentit que mai aquesta institució. Perquè hi ha coses que no s'han resolt. El que no es va resoldre políticament bé a la Transició, s'ha traslladat a l'àmbit judicial, i tampoc s'ha tancat bé. I el Memorial és l'única eina a l'Estat per continuar la feina i acabar bé: consensuem què recordem i de què ens volem oblidar. Fem un impuls a la recuperació i la commemoració, que és molt sana, i donem valor a l'eix democràtic, que va costar molt. No comparteixo aquesta tabula rasa que de vegades volen plantejar.

És visible la feina del Memorial?

Estic convençut que serà més visible. El seu objectiu no és ser un museu per establir la veritat històrica del que va passar, sinó que és una institució per fer polítiques públiques de la memòria.

Més continguts de