MÚSICA
Cultura 27/06/2016

Jordi Savall proposa un diàleg intercultural i interreligiós

Músiques cristianes, jueves i musulmanes obriran la quarta edició del Festival de Poblet

Xavier Cervantes
2 min
Jordi Savall en l’actuació de l’estiu passat al Teatre Grec amb músics balcànics.

BarcelonaEl diàleg com a intercanvi d’idees i alternança de veus és l’eix dels tres programes que interpretarà Jordi Savall en la quarta edició del Festival de Música Antiga de Poblet, que se celebrarà del 12 al 14 d’agost. “Un diàleg intercultural i interreligiós, que posa cada cultura al mateix nivell”, precisa Savall, que explica que un gran defecte de la cultura occidental és haver-se considerat superior. “Occident ha imposat la seva cultura, però sabem que no és superior”, afegeix un músic que defensa el “desarmament cultural”, que vol dir “deixar d’atacar amb les nostres eines culturals i deixar espai perquè es puguin desenvolupar les diferents formes de cultura”.

El diàleg interreligiós protagonitzarà el concert inaugural a la plaça del Monestir. Amb el títol Orient-Occident. Les músiques cristianes, jueves i musulmanes en diàleg, Savall, el grup Hespèrion XXI i músics convidats de Turquia, Síria, Israel, Grècia i Armènia interpretaran peces que “comparteixen un llenguatge comú”. “Són músiques dels segles XI, XII i XIII, quan Occident i Orient tenien els mateixos llenguatges musicals. La riquesa d’un país ve de l’intercanvi de cultures i de maneres de pensar”, diu Savall, que recorda que “sense la influència musulmana no hauria existit l’enorme producció dels trobadors”. “Estic molt agraït que Poblet tingui aquesta obertura a músiques no cristianes que comparteixen un mateix esperit de comprensió i optimisme”, diu el mestre.

Els altres dos concerts del festival es faran en un nou espai, l’antic dormitori del monjos, una nau gòtica perpendicular a la nau de la basílica. El dissabte 13 d’agost compartirà l’escenari amb Andrew Lawrence-King i Frank McGuire en un programa dedicat a la viola cèltica, a músiques irlandeses i escoceses, tant de tradició popular com de compositors dels segles XVII i XVIII. “I també del Nou Món, perquè a més del seu valor artístic són músiques que han acompanyat aquesta gent en les migracions i que els han servit per sobreviure. El valor de la música no depèn de la qualitat o de la forma, sinó de la capacitat d’emocionar-nos i portar-nos a una dimensió espiritual més humana i més digna”, diu Savall, que recentment ha comprovat aquest valor de la música tocant als camps de refugiats de Calais i Vasilika. “Havíem d’anar a Idomeni, però van desmantellar el camp. Vam anar al de Vasilika, tot i que no n’havíem aconseguit el permís. Finalment hi vam poder entrar. És sorprenent que siguem capaços de tenir milers de persones en unes condicions absolutament insuportables. No podem ignorar que això només es pot resoldre si tots els europeus aixequem la veu demanant una solució”, assegura Savall, que al setembre continuarà amb el projecte Orpheus XXI, músiques per a la vida i la dignitat dels refugiats, un dels propòsits del qual és organitzar grups de músics als camps perquè ells mateixos puguin fer música.

En el tercer concert del festival, titulat Cants a la Verge, Hespèrion XXI i la Capella Reial de Catalunya faran dialogar músiques espirituals i cants del poble: d’una banda, peces de les Cantigas de Santa María d’Alfons X el Savi i del Llibre vermell de Montserrat, i de l’altra, cançons tradicionals catalanes.

stats