Publicitat
Publicitat

Mateu Montsolís, el paper més popular de Jordi Dauder

La sèrie 'Nissaga de Poder' va donar a conèixer la figura de Jordi Dauder al gran públic a Catalunya, malgrat que ell ja havia fet grans papers al cinema.

La mítica telenovel·la de TV3 de finals dels anys 90, Nissaga de poder, va donar a conèixer Jordi Dauder a una gran part de Catalunya. Era un públic molt nombrós i variat que es concentrava cada migdia davant de la televisió per viure les històries d'una família trasbalsada pels efectes de l'amor entre germans i embrutada per una ambició desmesurada. La sèrie va tenir èpoques en què en Mateu hi era i d'altres en què no hi era, però la seva presència era absolutament crucial sempre, un cop mort (en principi) els seus tentacles i accions prèvies condicionaven plenament el fil argumental de la telenovel·la. Fins que va passar el que alguns ja es pensaven: que tot el seu poder no havia pogut acabar en aquella trista caseta de camp on de joves es trobaven ell i la seva estimada germana Eulàlia, encarnada per Emma Vilarassau.

Situada en un context rural del Penedès, l'inexistent poble de Santa Eulàlia va servir d'escenari per als crims que Jordi Dauder va cometre a través del seu paper de Mateu Montsolís, el primogènit dels cavistes Montsolís. El paper de Mateu va donar moltes alegries a Dauder, malgrat que encarnava els pitjors defectes de l'espècie humana. Era violent, pervers, agressiu, fred, inflexible i no tenia límits. Tot i això, la passió per la seva germana Eulàlia i el fill que havia tingut amb ella, Eduard Montsolís (Eduard Farel·lo), era l'únic topall amb què es trobava i l'únic element que plantejava una ombra de dubte en els seus plans. Aquest punt humanitzador era una escletxa a la qual la gent s'agafava fortament per entendre'l i valorar-lo, malgrat les seves cruels accions.

Molts anys després que acabés la sèrie, l'actor badaloní recordava en entrevistes com pel carrer encara se li abraonaven senyores per dir-li: "Mateu, com enyoro la vostra sèrie". I és que malgrat la major longevitat d'altres sèries, Nissaga de poder (la segona més llarga de producció pròpia a TV3 després d' El cor de la ciutat) contava històries que fugien de la vida quotidiana de la gran majoria de les persones: incest entre germans, assassinats, nebots i tietes al llit, suïcidis, herències tacades de sang, milions en joc, cosins casant-se i secrets de confessionari que podrien capgirar la història... Tot un conjunt de característiques que no haguessin tingut el mateix efecte d'audiència ni haguessin deixat aquest bon record si el dolent dolentíssim de Mateu Montsolís no hagués tingut la veu greu i inoblidable de Jordi Dauder, que va saber ser dolent i estimat al mateix temps en un serial que no hagués tingut el mateix efecte sense un magnífic càsting que ell va saber encapçalar amb tant rigor.

Més continguts de