José Luis Pardo, el filòsof que explora el malestar, guanya el premi Anagrama d'assaig
'Estudios del malestar' és una anàlisi que ressegueix el concepte de l'Estat del benestar nascut després de la Segona Guerra Mundial
BarcelonaL’any 1978 apareixia a Anagrama el primer assaig del llavors joveníssim José Luis Pardo, 'Transversales'. L’editor Jorge Herralde recordava aquest dimarts que el llibre va ser publicat quan l’autor tenia només 23 anys mentre mostrava, orgullós, un exemplar de la primera edició, coincidint amb la notícia que el catedràtic de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid guanyava el 44è premi Anagrama d’Assaig, dotat amb 8.000 euros, amb Estudios del malestar.
Durant les gairebé quatre dècades de distància entre el seu debut i aquest últim llibre, Pardo (Madrid, 1954) s’ha convertit en un dels pensadors de referència a l’Estat –amb distincions com el Premio Nacional d’Assaig 2005 per 'La regla del juego'–, i a més de l’obra pròpia ha fet una aportació cabdal com a traductor de Levinas, Debord i Deleuze. “No vull donar un titular que redueixi el llibre a una sola frase –deia l’autor en rebre el premi–. És un assaig com els altres que he fet, una mica estrany tenint en compte que és un llibre de filosofia, cosa poc habitual en aquest país. S’hi poden trobar referències a Leibniz, Foucault, Plató i Aristòtil, però en relació al present’”.
'Estudios del malestar' aprofundeix en un tema que Pardo estudia des de fa més d’una dècada: si a 'Esto no es música' (Galaxia Gutenberg, 2007), s’hi aproximava amb rigor i un perspicaç sentit de l’humor a través de la doble cara de la cultura de masses, al nou llibre parteix de la crisi econòmica per viatjar fins a les arrels de l’Estat del benestar.
Una rancúnia social que ha crescut
El 2008 es van evaporar “els diners, el principal combustible de totes les fàbriques d’il·lusions” i a poc a poc “les urbanitzacions es van quedar sense compradors, els aeroports sense avions, els diaris sense compradors i els hospitals sense metges”. La idea de l’Estat del benestar s’havia popularitzat a partir de la Segona Guerra Mundial, i consistia en “una sèrie d’estructures estatals que volien combatre la desigualtat social”. Pardo creu que “l’Estat del benestar s’ha enfonsat” i diu que aquest benestar no s’ha de relacionar amb allò únicament material: “No té a veure amb algú assegut davant la tele menjant patates fregides i empassant-se qualsevol programa”. El malestar que analitza Pardo ve de lluny. “El vivim des de fa dècades. Hi ha una rancúnia social que ha crescut a la qual no estàvem acostumats”, diu.
L’assaig repassa alguns esdeveniments històrics recents, des de la revolució iraniana fins als atemptats de l’11 de març del 2004 a Madrid i l’auge del populisme. “Bona part del discurs d’aprofitament polític contra la corrupció és altament demagògic –adverteix–. Hi ha països com el nostre on els estàndards de moralitat pública són baixos. Si vivim en un carrer on un veí llença les escombraries al sòcol d’un arbre i no passa res, aquest estàndard es pot repetir a nivell polític també. La nostra corrupció no ens pot semblar perdonable, no té finalitats nobles, com es deia a 'El Padrí'”.
'Estudios del malestar' serà publicat al novembre, juntament amb l’obra finalista del guardó, 'Contra el tiempo', del filòsof mexicà Luciano Concheiro. Igual que Pardo el 1978, publicarà el seu primer llibre amb 23 anys
