Josep Maria Miró qüestiona el relat oficial a ‘Cúbit’

BarcelonaEn l’obra que l’ha catapultat a l’èxit internacional (El principi d’Arquimedes) Josep Maria Miró reflexionava sobre “l’americanització de les relacions socials” a partir de l’anècdota d’un monitor de natació que fa un petó a un nen. A Cúbit el dramaturg i director torna a abordar una preocupació global -la memòria històrica i la construcció del relat oficial- a partir d’una microhistòria: la de dos fills que visiten la mare i troben que s’ha instal·lat a casa un noi de la seva edat perquè l’ajudi a escriure unes memòries. Resulta que el pare de família -ja mort- va ser un prohom de la cultura i la societat del país, i impulsor d’una fundació de la qual la dona vol escriure un llibre. Aquest jove secretari que ha d’ajudar-la, però, és el fill de l’enemic del pare.

Les reaccions a la mort de persones com Adolfo Suárez i Manuel Fraga, entre altres capítols recents, són per al director exemples que “hi ha una construcció del que va passar” i que “la història sempre està explicada amb objectius partidistes”, afirma. La Ruta 40 ( El llarg dinar de Nadal ) posarà en escena Cúbit al Temporada Alta de divendres a diumenge i a la primavera arribarà al Teatre Lliure.

La dosi d’espectacles d’autoria catalana al festival gironí és rellevant: 61 propostes. A més de les obres d’estrena, hi ha dues iniciatives originals i juganeres que volen atreure nous públics al teatre. D’una banda, la sisena edició del Torneig de Dramatúrgia (on enguany competeixen Marta Barceló, Roc Esquius, Marta Galán, Gerard Guix, Elisenda Guiu, Josep Julien, Jordi Vallejo i Jan Vilanova) i la tercera edició de Llibràlegs, on quatre dramaturgs (Pere Riera, Marilia Samper, Cistina Clemente i Joan Yago) escriuen textos breus que interpreten dues actrius en espais insòlits com les biblioteques gironines.