Juli Capella: “Jo voldria ser un petit Bohigas”

BarcelonaJuli Capella (Barcelona, 1960) va ser comissari d’ Oriol Bohigas. Passió per la ciutat, l’exposició que La Virreina va dedicar al seu col·lega l’any 1999. Al catàleg defineix el caràcter del fundador de l’estudi MBM com un “noucentista terrorista”. La seva relació, però, no va començar amb aquella mostra sinó que es remunta a quan Capella estudiava a l’ETSAB i Bohigas n’era el director. El seu encontre es va produir en un clima bel·ligerant i no de claredat mediterrània: “L’Oriol representava el poder, no només a l’escola, com a director, sinó que la seva ombra s’escampava de manera omnímoda sobre tot: estava a l’Ajuntament, o estava a punt d’entrar-hi, tenia renom i la reacció lògica era veure’l com l’enemic”, explica Capella, que recorda que els estudiants li van arribar a segellar el pany de la porta del despatx amb siliciona i que li van portar els maons amb què construïen un hemicicle per fer debats fins que Bohigas els hi va prohibir.

La relació dels dos arquitectes va prendre un nou rumb quan, també durant aquells anys, Capella va entrevistar Bohigas per a una revista de l’escola: “Et seduïa amb la intel·ligència i el sentit de l’humor i resulta que era més revolucionari, iconoclasta i activista que tu”. Aquella seducció s’ha convertit al llarg els anys en una “admiració fervent”, pel fet que Bohigas és una figura que ha excel·lit com a arquitecte, polític i intel·lectual i que s’ha resistit a les etiquetes. “És absolutament lliure, sense por. La seva independència respecte a tot m’ha sorprès moltes vegades. Mai li ha importat què podien opinar d’ell”, conclou Capella, amb un declaració rodona: “Jo voldria ser un petit Bohigas”.