Publicitat
Publicitat

Literatura

El KGB, darrere la mort d'Albert Camus

Una hipòtesi sostè que el cotxe amb què va tenir l'accident el Nobel de Literatura estava manipulat

Cinquanta anys després de la mort de l'escriptor i periodista Albert Camus surten a la llum unes informacions que vinculen l'accident de cotxe de què va ser víctima amb els agents del KGB, segons recull Corriere della Sera. L'autor de L'estranger i La plaga,  que el 1957 va rebre el Nobel de Literatura, s'havia posicionat contra la sagnant repressió de les revoltes a l'est de Berlín, el juny del 1953, i contra l'expansionisme comunista a Budapest, el 1956.

Giovanni Castelli, especialista en l'Europa de l'Est, sosté la teoria que l'autor  va ser assassinat pel KGB, a partir del diari del poeta txec Jan Zambrana, titulat Una vida. En la versió txeca hi ha un fragment que no s'ha recollit a l'edició italiana, on el poeta explica la trobada amb un personatge proper al KGB. "Vaig entendre una cosa molt estranya d'un home que sabia moltes coses i que disposa de fonts i d'informació", començava. " Explica que l'accident en què Camus va morir el 1960 va ser organitzat per l'espionatge soviètic. La roda del seu cotxe el van fer malbé amb una eina i el pneumàtic va petar".

L'ordre per acabar amb la vida de l'escriptor provenia, segons Castelli, del ministre soviètic d'Afers estrangers, Dmitri Shepílov, en resposta a l'article que Camus va publicar a Franc-tireurs el 1957 sobre la invasió soviètica a Hongria, en què criticava obertament el ministre Shepílov.

La hipòtesi no convenç el filòsof francès Michel Onfray, que prepara una biografia de l'autor que apareixerà publicada al gener. "No crec que això sigui plausible, el KGB tenia els mitjans per posar fi a la vida d'Albert Camus d'una altra manera", explicava dilluns a AFP.

"Camus aquell dia tenia previst de tornar amb tren, fins i tot tenia el bitllet, però a l'últim moment va decidir d'anar amb Michel Gallimard. D'altra banda, el cotxe era el de Gallimard", va apuntar Onfray, que afegia que el Facel Vega que es va estimbar contra un arbre a 20 quilòmetres de Sens no coneixia la ruta. "Que els soviètics volien acabar amb ell és segur, però no d'aquesta manera".

Vojtech Ripken, de l'Institut per a l'Estudi dels Règims Totalitaris a Praga, considera que els documents de la policia secreta comunista txeca -que podrien haver acabat a Moscou- podrien aportar més claus al misteri.

Etiquetes

Més continguts de