Amb un teatre Grec ple fins a la bandera, la cantant d'origen georgià Katie Melua afrontava dimecres l'últim concert de la seva gira estiuenca. La nit i l'indret semblaven els més adients per a la seva plàcida proposta de jazz pop, una música apta per a tot tipus de públic -principalment adult- que passa com un glop d'aigua clara.
Melua no mossega, ni esgarrapa, i fins i tot té moments excessivament melindrosos, amb un plantejament musical que defuig l'experimentació per abraçar fórmules d'èxit anodines però d'una eficiència més que provada. És el peatge que ha de pagar aquesta magnífica cantant exiliada primer a Belfast i després a Londres durant l'època soviètica per accedir al gran públic.
Fer gala de tots els registres
Recolzada per un eficient quintet que es va limitar sempre a la seva funció d'acompanyament, Melua va poder fer brillar la seva veu en els diversos registres que domina, com el blues pop (My aphrodisiac is you i Crawling up a hill , del bluesman britànic John Mayall) i la balada romàntica ( Call off the search ). Melua també va agafar la guitarra (elèctrica i acústica) i fins i tot va ballar. Els moments àlgids van estar protagonitzats per les millors cançons del seu repertori, com la moguda Two bare feet i l'enganxosa Nine million bycicles , però també per una bona interpretació del Kozmic blues de Janis Joplin, menys estripada que l'original, però igualment agraïda. També van sonar uns quants temes del seu últim disc, Secret symphony (2012), en què la violinista Kotono Sato va substituir els arranjaments orquestrals del disc.
Finalment, Melua es va acomiadar interpretant sola, amb la guitarra acústica, I cried for you , recordant de vegades Carole King i d'altres Joni Mitchell i demostrant que té prou talent per abandonar el seu plantejament excessivament comercial i assumir riscos artístics més ambiciosos.
