Kirk Douglas i Gregory Peck, centenaris a la Filmoteca

BarcelonaEstabilitat és la paraula clau, el Sant Grial que persegueixen les institucions culturals públiques. El director de la Filmoteca, Esteve Riambau, la va fer servir ahir diverses vegades durant la presentació de la programació del 2016, que inclou cicles dedicats a Kirk Douglas, Gregory Peck, Arturo Ripstein, Jean-Luc Godard, Elio Petri i Gian Maria Volonté, Frederick Wiseman, la productora Eddie Saeta de Lluís Miñarro i l’etapa britànica d’Alfred Hitchcock, entre d’altres, a més d’exposicions com Les façanes del Can Pistoles: el cinema Capitol (1936-1989). “Les xifres són prou eloqüents, i fan bastant de goig”, diu Riambau. Amb menys sessions que el 2014 per l’eliminació d’una de les del dissabte a la tarda, la Filmoteca tancarà el 2015 amb uns 147.000 espectadors, 5.000 més que el 2014, i amb una mitjana d’assistència de 106,8 persones per sessió.

L’estabilitat també és pressupostària per necessitat. Amb un govern en funcions, els números de la Filmoteca per al 2016 seran els mateixos que els del 2015: 5,4 milions d’euros, dels quals 1,42 milions (el 26%) corresponen a l’activitat i 4,03 milions (el 74%) a l’estructura tant de la seu del Raval com del Centre de Conservació i Restauració de Terrassa. Pel que fa a la programació de l’any que ve, Riambau manté les línies ja consolidades: actors clàssics, directors amb autoria, cinema als marges i cicles transversal.

Douglas i Peck

Dues estrelles de Hollywood nascudes fa cent anys

L’èxit del cicle dedicat aquest any al centenari d’Ingrid Bergman (167 espectadors per sessió) confirma l’encert de programar homenatges als grans noms de Hollywood. Gregory Peck (1916-2003) serà recordat al març i Kirk Douglas al desembre, el mes en què farà 100 anys. “100 anys de vida són motiu de celebració”, diu Riambau intentant que les seves paraules no portin malastrugança.

Els germans Dardenne

Una retrospectiva sobre els mestres del cinema social

Jean-Pierre i Luc Dardenne han aconseguit dues Palmes d’Or a Canes retratant la societat belga des del clatell del conflicte. La retrospectiva de la Filmoteca al novembre, a més de títols com Rosetta (1999) i El nen (2005), segurament inclourà part dels treballs televisius. “Hi anem al darrere”, diu Riambau.

Hollywood 70

Els temps dels ‘easy riders’ i els toros salvatges

Al llibre Easy riders, raging bulls, subtitulat “Com la generació del sexe, drogues i rock’n’roll va salvar Hollywood”, Peter Biskind va retratar els cineastes que van engegar un altre relat del cinema nord-americà. Després de la bona acollida que ha tingut el cicle Jarsmuch, Lynch, Schraeder (9.447 espectadors), la Filmoteca tornarà a oferir una mirada coral del cinema nord-americà i recuperarà al juliol títols iniciàtics d’aquella generació aleshores salvatge: Mean streets (Martin Scorsese, 1973), L’última projecció (Peter Bogdanovich, 1971), M.A.S.H. (Robert Altman, 1970) i Duel (Steven Spielberg, 1971), entre d’altres.

Un mes abans la Filmoteca programarà el cicle Escletxes de la censura, un recorregut del cinema mut fins als anys 70 sobre el que Riambau descriu com “l’estira-i-arronsa de l’epidermis femenina i masculina”. És a dir, la tensió entre l’erotisme i la censura.

Wenders i Ripstein

Antologies sobre l’amic alemany i l’amic mexicà

No són ben bé retrospectives, però sí cicles amb voluntat antològica. Un està dedicat al mexicà Arturo Ripstein, que acaba d’estrenar La calle de la amargura (2015), i que a l’abril vindrà a Barcelona per rebre l’homenatge de la Filmoteca. L’altre cicle, al setembre, serà sobre Wim Wenders, i un dels propòsits de Riambau és poder projectar una còpia panoràmica de Fins a la fi del món (1991) i “d’altres en 3D”.

Coixet i Tavernier

Tenen carta blanca per seleccionar pel·lícules

Isabel Coixet, que al gener serà objecte d’una retrospectiva, ha seleccionat un seguit de films que aplega sota el títol Dones (bastant) perdudes. Això inclou pel·lícules com Rebeca (Alfred Hitchcock, 1940), Wanda (Barbara Loden, 1970) i Una dona ofuscada (John Cassavetes, 1974). De Bertrand Tavernier no n’hi haurà retrospectiva, tot i que sí una selecció de la seva filmografia, que el cineasta francès completarà amb una tria personal al juny.

Joaquim Jordà

Els límits creatius entre documental i ficció

Més enllà del mirall: 10 anys sense Joaquim Jordà és el cicle que al maig posarà l’ull sobre l’escola catalana de documental creatiu hereva de Jordà i la contextualitzarà amb referents internacionals contemporanis.