Publicitat
Publicitat

L'Ajuntament de Barcelona obre el meló de deu debats culturals

Artistes, representants d'institucions i sector crític debatran sobre nomenclàtor, censura, monuments o el Canòdrom

"Fa temps,  Jordi Pujol va trucar a l'aleshores alcalde Xavier Trias i li va preguntar si sabia qui era el general Mitre. Trias va dir que no i aleshores Pujol li va dir, doncs ja saps quina avinguda portarà el meu nom quan em mori", assegura l'historiador de l'art i un dels comissaris del cicle de debats Valor!, Jorge Luis Marzo. Les propostes de posar noms de personatges recents de la història al nomenclàtor –Samaranch va caure com a candidat fa un parell d'anys davant la protesta d'una trentena d'associacions, i el nom de Jordi Pujol també desapareixerà de les plaques de Mataró– ha provocat debats força encesos. Amb el cicle "Valor! 10 debats sobre la construcció del valor de la ciutat", que Marzo comissiona amb Joana Masó, l'Ajuntament de Barcelona vol que aquests i altres debats es posin sobre la taula. "Volem enfrontar aquests debats amb valentia, crítica i autocrítica", ha dit la comissionada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda.

Problemes actuals i sense resoldre

Els debats i les seves conclusions es penjaran en obert perquè tothom els pugui llegir. "Són eines que tindrem per a futures reflexions", diu Sureda. "Per exemple, no podem canviar el Canòdrom –un dels debats parlarà sobre aquest projecte– però les conclusions del debat ens poden ajudar a reflexionar sobre futurs projectes com les fàbriques de creació", afegeix Sureda. Dels deu debats de Valor!, nou són sobre problemes actuals. "Són problemes a vegades que s'arrosseguen des de fa temps però que no han estat resolts. Són debats que no s'han volgut fer fins ara", emfatitza Marzo. Als debats sempre s'ha intentat –a vegades no s'ha aconseguit– que hi hagi tres visions: un artista que farà de moderador, algun representant del sector més crític i un altre representant de les institucions perquè expliqui com es prenen les decisions i com s'executen. "Les visions a vegades poden ser antagòniques però sempre són dialogants", diu Marzo.

Al debat sobre el nomenclàtor, que s'ha batejat amb el nom  "El nomenclàtor viu: Samaranch, Pujol i Colón pugen i baixen de valor", i que se celebrarà el 24 de febrer a l'Auditori de la Virreina, es parlarà sobre fins a quin punt la revisió crítica del nomenclàtor és considerada sovint un acte d'iconoclàstia. Al debat hi participaran Pilar Serrano, que del 2005 al 2015 ha estat secretària tècnica de la Ponència de Nomenclàtors dels Carrers de Barcelona i de la Comissió de la Memòria Històrica de Barcelona; Francesc Mercader, de l'associació de veïns Sants-Montjuïc per la independència, que amb més d'una trentena d'associacions van batallar perquè Samaranch no formés part del nomenclàtor; i la politòloga i periodista Andrea Valdés.

"La plusvàlua de la multiculturalitat: història d'un fracàs?" se celebrarà el 2 de març i debatrà sobre si és possible mantenir avui en dia des dels museus i l'administració pública el recurs a la multiculturalitat com a discurs cohesionador. En parlaran Éric Fassin professor de Ciències Polítiques a la Universitat de París 8; Pep Fornés, director del Museu Etnològic i del Museu de Cultures del Món; i l'antropòleg i artista Pep Dardanyà.

Força antagòniques seran les visions de la periodista Montserrat Besses, autora de diferents reportatges d'investigació, i l'artista Joan Fontcuberta, que ha centrat bona part de la seva obra a mostrar com detectar les trampes que hi ha darrere les imatges. Besses i Fontcuberta debatran sobre com es pot qüestionar la "veridicció" o els nous models de credibilitat el 9 de març a "L'opció de la confusió: el valor polític de la ficció". El moderador serà el realitzador i teòric de la imatge Andrés Hispano.

"A relats per fer. Censura i negativitat: els debats suspesos" es parlarà sobre dos temes que fa uns mesos van omplir moltes pàgines de diari. Un d'ells serà la cancel·lació temporal de l'exposició "La bèstia i el sobirà", que va provocar la dimissió del director del Macba, Bartomeu Marí. Abans de dimitir, Marí va destituir el conservador en cap, Valentín Roma, i el cap de programes públics, Paul B Preciado. Després de la sotragada a l'organigrama del museu, l'exposició, que mostrava el rei Joan Carles sodomitzat per una bèstia, es va obrir al públic. L'altra tema polèmic és la retirada d'una obra de Núria Güell, que mostrava símbols feixistes, del festival Ingràvid de Figueres.  Un dels implicats, Valentí Roma serà precisament un dels protagonistes del debat, juntament amb Rafel Camps i Esther Pujol, membres del col·lectiu Ingràvid. El moderador serà el col·lectiu Leland Palmer. "Encara no s'ha fet un debat sobre els fets del Macba. Quan fem el debat ja s'haurà fet el judici i per tant es podrà parlar de temes que fins ara no s'han parlat", destaca Marzo.

"Canòdrom Parc de Recerca Recreativa. Smart City: de l'arquitectura a l'enginyeria" serà el debat del 30 de març. El Canòdrom és un altre projecte amb una llarga història de polèmiques. El 2012, es va cessar el seu director, Moritz Küng, després de quatre anys de lluites polítiques i malentesos. Aleshores, Küng va dir que s'havien malgastat 4.450.000 euros en un projecte fallit, i s'havia ignorat la comunitat artística i el públic. Des d'aquest gener, el Canòdrom és un "parc de recerca recreativa" destinat a allotjar empreses joves de disseny i producció de videojocs. Debatran Carles Sala, director d'Infraestructures Culturals i Patrimoni, Esteve Caramés, coordinador de les Fàbriques de Creació, i Jordi Borja, urbanista i president de l'Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals. El moderador serà l'artista Daniel García Andújar.

"Monuments per fer. Cal fer-los?" parlarà sobre un altre tema que pot ser força interessant, sobretot després que el consistori retirés el bust del rei Joan Carles del ple municipal. Es vol homenatjar la Barcelona anarquista, feminista, cooperativista, popular... però cal passar per la tradició del monument? "Es pot retre homenatge a la memòria sense construir monuments reals", destaca Masó. "S'han fet monuments contra el relat hegemònic però potser això ja forma part del passat", afegeix. En parlaran l'antropòleg Manuel Delgado, el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes i l'artista Lúa Coderch, que investiga noves formes de memòria sense passar per la construcció de monuments reals.

"Estructura a l'horitzó: 'skylines' ideològics de Barcelona", que es farà el 13 d'abril, no podrà comptar amb un dels protagonistes: "Hem insistit molt perquè vingués l'artista Jaume Plensa, però les respostes sempre han estat negatives", diu Marzo. El 2014, l'aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va demanar a Plensa que imaginés una escultòrica icònica per la ciutat. El projecte no es va du a terme. Al debat hi intervendran la professora de Geografia de la Universitat de Barcelona, Núria Benach, la historiadora de l'art, Gloria Moure, i Matteo Guidi, que actualment realitza el projecte "The Artist and the Stone", que proposa una reflexió política sobre l'acollida d'una pedra provinent de Palestina a l'espai públic de Barcelona.

"El valor humà: quan el monument és la gent (des de l'helicòpter)", debatrà sobre com les grans manifestacions sobiranistes dels últims anys s'han convertit en formes de construcció de la iconicitat del present. Tancarà el cicle " El valor de l'usuari: força de treball en l'economia digital", que vol posar sobre la taula el "desplaçament de la força de treball" o com els usuaris de les xarxes socials són els nous treballadors de les empreses globals. Hi intervendran Tiziana Terranova, activista i professora de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Nàpols; Aleix Valls, director general de la Fundació Mobile World Capital Barcelona; i Roc Albalat, grafista i realitzador universal.

Més continguts de