L’Ajuntament es desentén de l’Antic Teatre, que està en perill
Crític TeatralEl cau de la Semolinika. L’Antic Teatre celebra el tretzè aniversari des que Semolina Tomic, ara Semolinika, va agafar un drap i va començar a netejar el que era un vell i ruïnós local de l’associació Sant Josep. Reforma rere reforma, traient or de les pedres, l’Antic ha canviat i s’ha convertit en un local de referència europea. Però l’Antic ara té un problema greu.
Judici. La propietat ha denunciat el contracte de lloguer i n’ha instat la resolució per incompliment. Fa quinze dies hi va haver el judici. Què passarà? Altre cop disposada a lluitar, la Semolina ha intentat buscar solucions amb l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, però sense resultats. Un fet sorprenent, ja que l’esperit de l’Antic casa exactament amb la filosofia del nou consistori. Ens diuen que tant Berta Sureda (comissionada de Cultura), com Carles Sala (director d’Infraestructures i Patrimoni), com la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, se n’han desentès. Potser té a veure amb el pacte amb el PSC, que té probabilitats de situar l’àrea de Cultura sota l’òrbita socialista.
Més que un teatre. És curiós que els adalils de la cultura de barri, de la cultura social, fugin d’estudi davant la gosadia i l’empenta d’aquesta sala oberta als nous llenguatges escènics, amb una programació trepidant i tantes vegades internacional, i amb una clara vocació social. L’Antic és un cau. Un cau que s’aguanta per la valentia de Semolina i companyia i gràcies a la magnífica terrassa jardí, un bar que ho paga tot. És un espai que, si no hi fos, trobaríem a faltar. Un centre d’agitació artística, i quan toca també social (15-M, per exemple) diferent, i per tant, singular.
Shakespeare i Cervantes. Van morir el mateix dia. O gairebé, perquè un es regia pel calendari gregorià i l’altre pel julià. En el 400 aniversari de la seva mort, Anglaterra donarà encara més volada a l’obra del bard amb un programa que va presentar el primer ministre David Cameron. El de Cervantes a Espanya ha esta envoltat de polèmiques però, finalment, se celebra amb exposicions i, òbviament, sense que Rajoy en digui res. Al nostre país, de Shakespeare en veiem sovint perquè és el més gran. De Cervantes ni en veiem ni en veurem perquè els directors prefereixen Lope de Vega, que és el mateix que li passava a Don Miguel fa 350 anys.
