HISTÒRIA
Cultura 09/03/2013

L'Holocaust va ser pitjor

Un estudi eleva el recompte de camps nazis per tot Europa dels 7.000 als 42.500

Eric Lichtblau
4 min
EUROPA, UN CLÚSTER DE LA MORT
 Al Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units hi ha imatges que mostren els tatuatges  que identificaven els presoners dels camps de concentració.  El centre celebra 20 anys.

The New York Times / WashingtonFa tretze anys investigadors del Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units van començar la trista tasca de documentar tots els guetos, camps de concentració i de treballs forçats i fàbriques d'extermini que els nazis van instal·lar per tot Europa. I el que han trobat fins ara ha commocionat fins i tot acadèmics que coneixen a fons la història de l'Holocaust. En l'estudi, han arribat a catalogar uns 42.500 guetos i camps nazis arreu d'Europa després de rastrejar les zones controlades pels alemanys durant el brutal regnat de Hitler (1933-1945), des de França i Rússia i fins a Alemanya.

La xifra és tan impressionant que els historiadors que participaven al fòrum acadèmic de l'Institut Històric Alemany de Washington, en el qual es va presentar l'estudi, havien d'assegurar-se que ho havien sentit bé. "Sabíem com d'horrible era la vida als camps, però els números són increïbles", afirma Hartmut Berghoff, director del centre. Els llocs documentats inclouen no només camps d'extermini sinó també milers de camps de treballs forçats, en els quals els presoners manufacturaven material de guerra; campaments de presoners de guerra anomenats eufemísticament centres d'atenció , en els quals es feia avortar les embarassades i s'assassinaven els nadons, i bordells, en els quals les dones eren obligades a tenir relacions sexuals amb militars alemanys.

Hi havia camps per tot arreu

El 1933, a l'inici del règim de Hitler, el Tercer Reich va crear uns 110 camps creats específicament per empresonar 10.000 opositors polítics, segons els investigadors. A mesura que Alemanya envaïa i ocupava els països veïns, els camps i els guetos es van anar expandint. El nucli més gran que s'ha identificat és el famós gueto de Varsòvia, que tenia uns 500.000 presoners en el seu moment àlgid. Però, en canvi, només una dotzena de presos treballaven en un dels campaments més petits, el de München-Schwabing, a Alemanya. S'hi enviaven petits grups de presoners des de Dachau sota vigilància armada. Els van ordenar que fessin feines manuals a casa d'una fervent defensora dels nazis, coneguda com a germana Pia, netejant casa seva, cuidant el jardí i fins i tot fent joguines per als seus fills.

Quan van començar la recerca, l'any 2000, el doctor Geoffrey Megargee -juntament amb Dean Martin, responsable del projecte- va dir que, per estimacions fetes durant la postguerra, esperaven trobar potser 7.000 camps o guetos nazis. Però els números van créixer fins als 42.500. Les xifres gelen la sang: 30.000 són camps de treballs forçats; 1.150, guetos jueus; 980, camps de concentració; 1.000, camps de presoners de guerra; 500, bordells, i milers d'altres llocs es feien servir per practicar l'eutanàsia a ancians i malalts, per fer avortaments forçats, per germanitzar presoners o per transportar les víctimes als centres d'extermini.

El professor Dean assegura que la investigació demostra que molts ciutadans alemanys, tot i que després de la guerra diguessin el contrari, havien de saber per força que hi havia tants camps nazis. "Literalment, no podies anar enlloc d'Alemanya sense trobar-te amb camps de treballs forçats, de concentració, de presos. N'hi havia per tot arreu".

Només Auschwitz i alguns altres camps de concentració s'han convertit en símbol de la maquinària de matar nazi, de la mateixa manera que l'empresonament de famílies jueves en guetos s'ha associat sempre a un únic lloc -el gueto de Varsòvia-. Però aquests llocs, per infames que siguin, representen només una fracció minúscula de tota la xarxa alemanya, segons l'estudi. Els mapes indiquen que zones molt àmplies d'Europa es van convertir en clústers de la mort, la tortura i l'esclavatge. Megargee i Martin estimen que de 15 a 20 milions de persones van morir o van ser empresonades a les àrees que s'han identificat.

Fins ara només se sabia que hi havia camps i guetos de manera fragmentada, regió per regió. Però els investigadors, utilitzant informació de 400 col·laboradors, finalment han documentat la història a escala real i han pogut indicar on eren, com estaven dirigits i quin era el propòsit dels camps. L'estudi forma part d'una enciclopèdia de la qual el Museu de l'Holocaust ha publicat els primers dos volums (n'hi ha cinc més, que es preveu que s'aniran publicant d'aquí al 2025).

L'odissea de Henry Greenbaum

Henry Greenbaum, un supervivent de l'Holocaust de 84 anys i voluntari del museu de Washington, pot parlar en primera persona de l'àmplia gamma de presons nazis. Quan explica als visitants la brutal odissea que va viure, se centra en el seu pas per Auschwitz, el camp més famós. Però les imatges dels altres llocs en què els nazis el van empresonar les té tan gravades a la memòria com el número A188991 que té tatuat a l'avantbraç esquerre.

Primer va ser el gueto de Starachowice, la seva ciutat natal, a Polònia, on els alemanys van portar la seva família i altres jueus el 1940, quan ell tenia 12 anys. Després va venir un camp d'esclaus amb tanques de sis metres d'altura fora de la ciutat, en el qual ell i la seva germana van ser traslladats mentre la resta de la família moria a Treblinka. Els alemanys obligaven els presoners a cavar trinxeres, en les quals llençaven els cossos dels morts. El van enviar a Auschwitz i després el van traslladar a una fàbrica de productes químics i, finalment, a Flossenbürg, prop de la frontera txeca, on el menjar era tan escàs que va acabar pesant menys de 45 quilos. Tenia 17 anys i havia sigut esclau en cinc camps durant cinc anys, i estava camí del sisè quan els americans el van alliberar el 1945. "Ningú en sap res, d'aquells llocs", diu.

La recerca pot tenir conseqüències legals, pot ajudar un petit nombre de supervivents a documentar demandes per assegurances impagades, béns saquejats i terrenys confiscats. "Quantes reclamacions s'han rebutjat perquè les víctimes eren en un camp que ni tan sols coneixíem?", es pregunta l'advocat Sam Dubbin.

stats