Serralongue i Meiselas a La Virreina renovada
Serralongue està considerat com a un dels fotògrafs actuals més destacats. Meiselas va ser convidada a entrar a Magnum pel projecte que ara es pot veure a Barcelona.
BarcelonaLa Virreina Centre de la Imatge inaugura la renovació de les sales amb Foc divers, una exposició individual del fotògraf francès Bruno Serralongue i la presentació del projecte Carnival strippers, de la fotògrafa nord-americana Susan Meiselas. Es podran veure fins al 30 de gener.
“Fins ara érem l'aneguet lleig dels equipaments de Barcelona, i ara La Virreina comença a tenir un cert sex-appeal”, va afirmar Carles Guerra, director del centre. A més de la millora de les sales, Guerra recupera una petita sala, fins ara tancada al públic, que estarà dedicada, com els centres d'art anglosaxons, a exposicions molt específiques de petit format, com la de Meiselas.
Considerat com un dels fotògrafs actuals més destacats, Guerra considera que aviat veurem Bruno Serralongue al costat de les grans figures de la fotografia contemporània alemanya, com Thomas Ruff, Thomas Struth o Andreas Gursky. En coproducció amb el parisenc Jeu de Paume, La Virreina presenta Foc divers, una sèrie de fotografies que Serralongue de diverses cimeres i trobades com la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació, celebrada a Ginebra el 2003 o Fòrum Social Mundial, que va tenir lloc a Bombai el 2004. A la segona part de l'exposició es pot veure, per primera vegada completa, el tiratge ha estat produït per La Virreina, la sèrie Faits divers (Crònica de successos), 51 fotografies realitzades a partir del les noticies breus de successos llegides al diari Nice-Matin entre 1993 i 1995.
La particularitat del treball de Serrallongue rau en el seu acostament als fets que capta. Hi acudeix sense estar acreditat com periodista (no treballa per a cap mitjà), i amb una gran càmera de plaques enlloc d'una càmera compacta. De fet, es podria dir que treballa com un “informador incompetent”. Guerra assenyala que aquesta “economia d'accés” als fets que representa, relaciona l'obra de Serralongue amb la participació de la societat civil en esdeveniments globals.
Malgrat el caràcter documental, aquestes no deixen de tenir autonomia artística. Amb tot, Serralongue afirma que el seus referents estan en fotògrafs nord-americans dels anys vint i quaranta, com Walker Evans, que mai no perden de vista la denúncia.
Gràcies a Carnival Strippers, la fotògrafa nord-americana Susan Meiselas va rebre la invitació de Magnum per formar part d'aquesta prestigiosa cooperativa de fotògrafs. Entre 1972 i 1974, Meiselas va va seguir durant tres estius les strippers de diferents fires itinerants arreu de Nova Anglaterra, en un moment en que els debats feministes discutien el paper de la dona com a objecte sexual.
