L’activista de les lluites globals en alta mar

BarcelonaPer al fotògraf nord-americà Allan Sekula (1951-2013), les imatges no eren només documents, sinó també una manera de prendre partit en els esdeveniments que retratava, des de les protestes contra la cimera de l’Organització Mundial del Comerç a Seattle l’any 1999 fins a la catàstrofe ecològica del Prestige,passant per les condicions de treball salvatges dels treballadors dels vaixells de càrrega transatlàntics. Per a Sekula, el treball al mar és un escenari privilegiat per observar i denunciar els excessos del neoliberalisme. “Va intentar construir i participar en una nova política. Quan aixeques el mòbil i fas una foto o un vídeo d’un esdeveniment no només l’estàs documentant, hi estàs participant, i Sekula es va anticipar a aquest paper de la imatge”, explica Carles Guerra, el director de la Fundació Antoni Tàpies, on a partir de demà es pot veure la primera mostra de l’artista a l’Estat, Sísif col·lectiu.

El títol prové de l’experiència de Sekula a les platges plenes de chapapote, ja que poc després que els voluntaris les netegessin tornaven a omplir-se de petroli, com en el mite de Sísif, que va ser castigat a empènyer una vegada i una altra una pedra gegantina fins al cim d’una muntanya per veure com a continuació rodava costa avall. A més, l’exposició representa el colofó de la llarga i fructífera relació de l’artista amb Barcelona des dels anys 80 i sobretot més endavant, quan ser un dels noms destacats de l’etapa de Manuel Borja-Villel al capdavant del Macba. “Abans de connectar amb el món de l’art barceloní ja coneixia els estibadors”, recorda Guerra, que també és el comissari de la mostra juntament amb Hilde van Gelder i Anja Isabel Schneider, del Museu d’Art Contemporani d’Anvers i la Universitat de Lovaina.

A Barcelona Sekula va ser testimoni de les protestes contra la celebració del Fòrum de les Cultures. Per al director de la Tàpies, ara la seva presència a la capital catalana torna a estar carregada de sentit: “Barcelona era una ciutat portuària i ara està colonitzada per un procés de turistització intensa. L’obra de Sekula parla de la progressiva desaparició del mar del nostre imaginari i de la nostra consciència”. Allan Sekula està ben representat a la col·lecció del Macba, però Sísif col·lectiu no recull aquests fons, sinó que inclou altres treballs com part de la sèrie Fish stories, sobre la vida als ports; Deep Six / Passer au Bleu, sobre la construcció de l’Eurotúnel, i Ship of fools, en què es poden veure els activistes d’una campanya contra els vaixells que porten una bandera diferent de la del país del propietari per poder contractar mà d’obra barata. “No estava en contra de la globalització, sinó en contra de la globalització neoliberal. L’Allan creia en les connexions globals des de baix”, va explicar Sally Stein, la viuda de l’artista.

Un teatre d’objectes curiosos

A més de les sèries fotogràfiques, la mostra inclou prop de 100 dels 1.250 objectes curiosos relacionats amb el mar -molts dels quals comprats en portals com eBay- que Sekula va començar a col·leccionar en els últims anys amb l’objectiu de crear un museu d’artista que només va exposar dos cops. Anja Isabel Schneider està catalogant els objectes per aprofundir en la seva història i en per què van interessar a l’artista. “L’Allan no va arribar a resoldre aquesta qüestió, no està clar fins on volia que se sabés”, afirma Schneider. Hi ha referències a Moby Dick i a la relació del cinema i el mar, i fins i tot quatre bacallans salats que perfumen tota la mostra.