BARCELONAEl relleu de Josep Ramoneda al capdavant del CCCB s'ha allargat tant i ha resultat tan rocambolesc que ja no ens pot estranyar que ahir acabés en un acte que el mateix protagonista va definir com "un funeral de cos present". Cares llargues i incredulitat per com s'ha fet el procés, i per l'imprevisible resultat final, era el que predominava entre els centenars d'amics, creadors, intel·lectuals i polítics que van reunir-se a última hora a l'antic teatre del CCCB per acomiadar un Ramoneda emocionat.
Quan l'abril del 1985 Maria Aurèlia Campany va proposar a Pasqual Maragall que encarregués una idea a Ferran Mascarell per a la Casa de la Caritat, era difícil imaginar que un quart de segle després aquella idea seria una realitat tan sòlida. Tret d'una breu etapa amb Pep Subirós, el principal culpable n'és Ramoneda, creador i ànima del centre des del 1989, quan ben pocs creien en el projecte: "Jo no ho vaig veure gens clar", recordava ahir Xavier Rubert de Ventós: "Em vaig equivocar, ha sabut crear un nou gènere".
Mascarell, avui conseller de Cultura, i amic de Ramoneda des de fa anys, també hi va fer acte de presència. Els seus intents a l'ombra per pilotar una transició ordenada no han fructificat. Pel camí s'han anat cremant possibles noms per ocupar la direcció del CCCB, fins a arribar al periodista Marçal Sintes. "És com si a Guardiola el substituïssin per un entrenador desconegut", es queixava ahir un dels assistents. "Ho tindrà difícil", apuntava un altre. El debat de fons, però, anava per una altra banda: a diferència del fitxatge que el president Artur Mas va fer de Mascarell, amb el qual trencava la tradicional distància de la dreta catalanista cap al món intel·lectual, la tria del " masista " Sintes -així el defineix el director de la Fundació CatDem, Agustí Colomines- pot ser percebuda com un retorn al frontisme d'altres èpoques, quan la política i la cultura catalanes es dividien sistemàticament entre les dues bandes de la plaça de Sant Jaume.
Assistents de tots els colors
Si mirem els assistents d'ahir, Ramoneda ha aconseguit un suport més enllà d'adscripcions ideològiques: hi havia des de l'exdiputat del PP Francesc Vendrell fins a l'exconseller d'ERC Joan Manuel Tresserras, passant pels també exconsellers Antoni Castells i Joaquim Nadal; el president d'Abertis, Salvador Alemany; els editors Xavier Folch, Jordi Herralde i Josep M. Castellet; el pròxim director del MNAC, Pepe Serra; el director ajunt del Ramon Llull, Àlex Susanna; l'escriptor Xavier Bru de Sala; l'urbanista Jordi Borja; l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu; arquitectes com Oriol Bohigas i Beth Galí; l'escriptora Monika Zgustova, i un llarg etcètera de personalitats: Jordi Sánchez, Antoni Marí, Jordi Llovet, Francesc Torres...
A tots els assistents, Ramoneda els va dedicar un emotiu "el CCCB sou vosaltres", la xarxa creadora i intel·lectual de la qual se sent tan orgullós i que espera que segueixi donant sentit al centre: "Perquè la vida probablement no té sentit, però el sentit és necessari per a la vida".
