Publicitat
Publicitat

MÚSICA

L’alegria de les jotes de combat obre el BarnaSants

“La jota aixeca l’ànima!”, exclama Eliseo Parra, un dels músics que aquesta nit participaran en el concert inaugural del festival BarnaSants al Teatre Joventut de l’Hospitalet (20.30 h). Parra compartirà l’escenari amb una quinzena de músics, entre els quals els ebrencs Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i la mallorquina Miquela Lladó. El propòsit és presentar l’espectacle Jotes de combat: compromís i poesia, que no és altra cosa que reivindicar l’ús social de les jotes, els fandangos, els boleros, les seguidilles i altres gèneres musicals populars. Com diu el quico Arturo Gaya, una música és popular en la mesura que és “viva”: “A l’Ebre, quan la jota estava ben viva, era perquè la gent xalava amb ella. El que hem d’intentar és que la gent torni a xalar amb la jota, que el que és tradicional segueixi sent popular. No s’ha de recuperar perquè sigui el nostre patrimoni, sinó que la clau és que la gent vingui a ballar i a escoltar jotes perquè saben que xalaran”. “A Mallorca hi ha combats de glosadors i la gent s’ho passa molt bé, perquè és un vehicle per riure i per fer crítica social”, afegeix Lladó.

Expressió de classes populars

D’això es tracta, de fer una música viva fugint de folklorismes i inserint-la en el present. “Aquesta és la filosofia del concert. Si agafem jotes antigues, els cantadors de fa cinquanta anys parlaven del que passava en aquella època, i nosaltres hem de parlar del que passa ara”, diu Gaya. Les jotes, explica Parra, són “una expressió de les classes populars” d’arreu de la Península, però “sobretot és un ball”. Tanmateix, constata una diferència: “Contràriament al que passa en altres llocs, als Països Catalans és més típic improvisar”.

El concert de demà vol incidir també en el caràcter combatiu de la jota. “Pot ser reivindicació social, un combat contra la injustícia, però també un combat per l’amor”, diu Gaya amb un somriure. I segons Lladó és també una manera de “dignificar un folklore que va ser segrestat i manipulat pel franquisme, que se’n va carregar l’essència”. “Volem que sigui una cosa viva”, afegeix.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT