Publicitat
Publicitat

Lang Lang, una estrella entusiasta i apassionada

El pianista xinès fa dos concerts a L’Auditori, avui en solitari i divendres amb l’OBC

Lang Lang (Shenyang, 1982) transmet alhora entusiasme i prudència, com correspon a les superestrelles musicals del segle XXI que mesuren cada paraula i cada gest. El rock’n’roll, si n’hi ha, queda fora de l’àmbit públic. “Per a mi és fantàstic tornar a Espanya després de tants dies tocant per altres països d’Europa. Per fi veig el sol!”, va exclamar el pianista xinès ahir a la tarda tan bon punt va començar una roda de premsa a Barcelona a la planta 19 de l’edifici d’ Allianz Seguros -és ambaixador mundial de la companyia des del 2013-, amb la qual tira endavant l’Allianz Junior Music Camp, un campus juvenil amb classes magistrals incloses que l’any 2014 es va celebrar a la capital catalana.

Lang Lang, que exhaureix les entrades allà on actua, farà dos concerts a L’Auditori, avui dins la temporada de cambra i divendres amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que serviran per obrir una sèrie de recitals a Bilbao, Madrid, València i Oviedo. Tots els concerts, menys el que farà amb l’OBC, formen part de la gira de presentació del disc Lang Lang in Paris, un treball en què interpreta Quatre scherzos de Chopin i Les estacions de Txaikovski. Aquestes peces formen part del repertori dels concerts a piano sol, que completarà amb el Concert italià de Bach. “Hi poso l’esperit fresc i barroc de Bach perquè si no seria un repertori amb massa mantega”, fa broma Lang Lang per descriure un programa d’innegable alè romàntic.

Mozart i Rakhmàninov amb l’OBC

El concert de divendres amb l’OBC tindrà un altre color. Després de l’obertura de Così fan tutte de Mozart, Lang Lang interpretarà el Concert per a piano núm. 24, també de Mozart, i el Concert per a piano núm. 1 en fa menor, op. 1 (versió final del 1919), de Rakhmàninov. Fa uns mesos L’Auditori va anunciar que el pianista xinès també dirigiria l’orquestra, però finalment qui durà la batuta de l’OBC serà Rubén Gimeno, director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès. “Al principi hi havia previst un concert de Beethoven, però es va substituir pel de Rakhmàninov, i la complicació que comporta fa que calgui un director”, assegura el gerent de L’Auditori, Valentí Oviedo. “Dirigir jo? No recordo haver dirigit mai. Necessitem un director -diu Lang Lang-. Sí que em veig amb cor de dirigir des del piano un concert de Mozart, però amb Rakhmàninov cal un director”.

Fer coses “interessants”

Tornant al disc Lang Lang in Paris, el pianista recorda que “l’enregistrament va ser al Saló dels Miralls de Versalles, un lloc meravellós per a un repertori molt poètic”. Ho explica amb el mateix entusiasme amb què glosa les excel·lències de la cuina dels germans Adrià -“Fantàstica! Em va canviar el concepte que jo tenia de la cuina”, va dir-, i gairebé amb tanta excitació com quan informa que mentre sigui a Barcelona intentarà conèixer algun jugador del Barça. “En aquesta gira estem fent coses molt interessants. No és només una qüestió de feina dura i tocar el piano, sinó de disfrutar del país i de fer nous amics”, explica. De fet, Lang Lang assegura que té previst trobar-se amb directius del Barça per estudiar alguna mena de col·laboració entre el club i la fundació del pianista. “L’educació futbolística i la musical van plegades”, diu.

Lang Lang, avui dia el pianista amb més èxit de públic arreu del món, va aprofitar que és a Barcelona per avançar que treballa en un nou programa amb les Suites espanyoles d’ Albéniz i les Goyescas per a piano de Granados. I és aquí on l’entusiasme es transforma en passió més profunda, quan Lang Lang recorda l’impacte que va significar per a ell haver vist Alícia de Larrocha interpretant obres de Granados. “Quan era adolescent vaig escoltar Arthur Rubinstein tocant peces clàssiques del repertori espanyol, i era fantàstic”, diu un Lang Lang “fascinat” per “la varietat” dels compositors espanyols i per una música que constitueix “un petit univers únic”.

Amb la mateixa passió parla de Mozart, un autor “fàcil per als nens i difícil per als adults” en el qual va endinsar-se treballant amb Nikolaus Harncourt per entendre “com havia d’interpretar-lo”. “Mozart era un músic diferent. Sembla un àngel, però constantment et pren el pèl i juga amb tu”, diu el pianista xinès.

El seny, o la prudència, apareixen quan li demanen per col·laboracions musicals fora de l’àmbit clàssic: no vol fer-ne cap si no la sent a prop de l’ànima. “Com a músic no pots fer coses amb les quals no sents que estiguis sent sincer”, explica. Tot i així, sí que té un bon record de la col·laboració amb el raper i productor nord-americà Pharrell Williams la cerimònia dels Grammy del 2015, on van interpretar plegats el tema Happy. “Sí, va funcionar bé”, recorda.

Més continguts de