L’any més internacional del Palau de la Música

BarcelonaEl Palau de la Música disposa per primera vegada de dades reals sobre el públic dels concerts que organitza. Fins ara ja tenia estadístiques, però gràcies a un nou gestor de relació amb clients pot dibuixar un mapa més fidedigne. Per exemple, en la temporada 2015-2016, de les persones que van comprar entrades per als concerts produïts pel Palau de la Música, un 26,7% eren estrangeres (al Liceu són un 16,8%). D’aquestes, un 17% procedien dels Estats Units, un 10% de Corea del Sud, un 9,6% d’Alemanya, un 8,9% del Japó, un 8,7% de França i un 7,5% del Regne Unit. “Hi ha vida més enllà de Trump”, va dir ahir somrient el director general del Palau de la Música, Joan Oller, durant la presentació de la memòria 2016 de la institució. Segons Oller, la dada és “positiva” i contribueix a “la imatge de l’oferta cultural de Barcelona”. I com que es tracta de públic que va a concerts, contribueix a la internacionalització dels cors de l’Orfeó Català.

La radiografia del públic dels cicles del Palau de la Música mostra altres aspectes, com ara que un 54% del espectadors són dones, “com passa habitualment en públics culturals”, diu Oller. La mitjana d’edat del públic no abonat és de 46 anys; és a dir, més joves que els abonats a la temporada, que estan en una franja d’edat que va dels 51 als 70 anys. La mitjana anual de concerts per usuaris és d’1,28. “Hi ha molta gent que fa una sola visita al Palau. Això vol dir que arribem a un públic més ampli, i alhora que tenim la potencialitat per fer-los venir més”, explica el director general. Tanmateix, hi ha poc marge per encabir-hi més públic, especialment en els concerts del Palau 100, el cicle principal, que el 2016 va tenir una ocupació del 91%, quatre punts més que el 2015.

L’any passat el Palau de la Música va rebre 651.689 assistents: 441.536 als concerts (21.809 més que el 2015), 204.153 a les visites guiades (8.893 més que el 2015) i 6.000 a la jornada de portes obertes. Dels assistents als concerts, 178.435 corresponen a la programació pròpia i 263.101 als concerts de promotors externs.

Les dades de la memòria de la institució mostren un Palau de la Música en creixement sostenible. El compte de resultats del 2016 té un saldo positiu de 165.424 euros després d’amortitzacions. Els ingressos van ser de 14,04 milions d’euros, i les despeses de 13,4 milions. La venda d’entrades aporta 4 milions d’euros (29%); les visites a l’edifici, 2,84 milions (20%); l’explotació de les sales, 2,71 milions (19%); el mecenatge, 2 milions (14%), i les subvencions públiques, 1,86 milions (13%). “És un resultat equilibrat superior al previst”, admet Oller, alhora que avança que el 2017 superaran els ingressos per “visites guiades, entrades i lloguer de sales”.

“Seguir invertint en l’edifici”

“Seguir invertint en l’edifici” En els pròximes mesos, el Palau de la Música començarà a treballar en el pla estratègic 2018-2021. Un dels objectius és “seguir invertint en l’edifici”, una infraestructura que “necessita inversions per poder suportar el nivell altíssim d’activitat que té”, diu Oller recordant que al llarg del 2016 es van fer 565 concerts. Un altre propòsit del pla estratègic és consolidar la projecció internacional dels cors de l’Orfeó, que sota la direcció de Simon Halsey afrontaran reptes com el debut al festival BBC Proms de Londres, el 19 d’agost al Royal Albert Hall al costat de la London Symphony Orchestra dirigida per Simon Rattle.

Pel que fa a la resolució del cas Palau i a la possibilitat que Fèlix Millet i Jordi Montull hagin de tornar a la institució els diners que en van sostreure, Oller reconeix que opten per “la prudència”. En qualsevol cas, aquests diners haurien de destinar-se a “pagar despeses del procés judicial, invertir en l’edifici i fer front a despeses extraordinàries no corrents”. “Però no sabem quan ni com arribaran aquest diners. Sí que estem fent provisions de fons per fer front a despeses com l’IVA de les obres a les cases de Millet i Montull que ells van fer amb subvencions del Palau, i que pot ser de més d’un milió d’euros”, recorda Oller.