L'art extraoficial i més controvertit de Francis Bacon

Madrid“Existeixen poques qüestions tan controvertides en la història de l’art contemporani recent com la dels dibuixos de Francis Bacon”, afirma l’historiador de l’art Edward Lucie-Smith al catàleg de l’exposició Francis Bacon. La qüestió del dibuix, en cartell al Círculo de Bellas Artes de Madrid fins al 21 de maig. Ho és fins al punt que la cinquantena d’obres sobre paper que s’hi poden veure, totes signades, van ser autentificades per un jutge, contra la voluntat dels responsables del llegat de l’artista. Francis Bacon es vantava que no havia anat mai a una escola d’art, i durant una entrevista als anys 60 va explicar que no feia mai esbossos de les seves pintures. “Aquesta afirmació va crear una dinàmica d’interpretació que insistia en la idea que Bacon no dibuixava i que tampoc sabia dibuixar, com si tingués una dificultat o una fòbia”, afirma a l’ARA el comissari de la mostra, el crític i professor Fernando Castro.

Els dibuixos exposats provenen de la col·lecció del periodista Cristiano Lovatelli Ravarino, que va ser amic íntim de l’artista des dels anys 80 fins que va morir. Bacon li va donar 800 obres, algunes de les quals es van exposar a Bolonya als anys 80, sent-ne ell conscient, i el 2009 coincidint amb la Biennal de Venècia. “A l’exposició hi van anar amics de Bacon i van dir que sabien que sí que dibuixava. En canvi, els representants del seu llegat van negar que en fos l’autor”, explica el comissari.

Els dibuixos estan datats entre els anys 1977 i el 1992 i alguns d’ells són de gran format. El que més crida l’atenció és la barreja d’un cert esperit pop, ja que els fons d’alguns d’ells estan fets amb cartolines de colors, i que mantenen en molts casos la intensitat del Bacon pintor, com en una sèrie de papes inspirats en el retrat d’Innocenci X de Velázquez amb la boca oberta, com si udolessin. “És lògic que tingués un vessant en l’àmbit del dibuix, perquè és un pintor figuratiu pel qual l’anatomia humana és dominant, com Giacometti i Balthus”, explica el comissari. A més, també s’hi poden veure autoretrats, retrats de Cristiano Lovatelli, homenatges a Van Gogh i al pintor barroc Guercino i crucifixions.

La polseguera que van aixecar aquests i altres dibuixos de Bacon va ser més una qüestió de mercat que no que puguin ser considerats obra menor. “Els galeristes de Bacon van preferir comercialitzar les teles i treure suc dels preus, ja que en feia molt poques a l’any, que no pas augmentar el mercat de la seva obra amb els dibuixos. Eren uns materials que no els convenien”, diu Castro, que considera que el dibuix era per a Bacon una forma d’entreteniment. Per a Lucie-Smith són més profunds: “Es tracta del treball d’un Laocoont, un home que lluita amb duresa per escapar-se de les serps enroscades del seu propi mite, per recuperar el plaer de l’art per l’art, i no per cap altra raó”.