Publicitat
Publicitat

L'art sofisticat d'Andreas Scholl

El Liceu ha aconseguit normalitzar la presència de contratenors en les seves temporades. Els temps en què els cantants que avui recreen el repertori barroc que van estrenar els llegendaris castrati eren un simple exotisme o només despertaven curiositat morbosa han donat pas a una presència habitual, tant en l'òpera com en l'àmbit liederístic. Jochen Kowalski, David Daniels, Carlos Mena, Xavier Sabata i Bejun Mehta figuren en una llista de grans contratenors a la qual se suma, després d'un superb debut, l'alemany Andreas Scholl.

Del seu cant captiva l'homogeneïtat de la veu, l'atractiu color i el refinament tècnic, amb una gamma de matisos exquisits. De vegades perd una mica de frescor per un excés de sofisticació, però el resultat final és d'una perfecció i una riquesa fascinants. Va encertar en l'elecció de l'acompanyant, l'excel·lent clavecinista i pianista israeliana Tamar Halperin. I el repertori es va basar en una intel·ligent selecció de cançons de compositors anglesos, amb el geni barroc de Henry Purcell al capdavant d'una llista en què també van figurar l'exquisit John Dowland, Robert Johnson i Thomas Campion, a les quals va afegir àries i cançons de Händel i Haydn.

L'exquisida interpretació de cançons de Purcell com Music for a while , Sweeter than roses o la divertida i festiva Man is for the woman made , que Scholl va cantar amb la seva veu natural de baríton, convidant el públic a sumar-se a l'enganxosa tornada, van marcar el punt àlgid d'un gran recital, on també va interpretar un sucós repertori operístic, amb quatre expressives àries de Händel: Serse , Rodelinda , Giustino i, de propina, l'oratori Saul .

Més continguts de