Publicitat
Publicitat

POLÍTICA I BELLES ARTS

Els artistes xinesos resisteixen les pressions de Pequín i denuncien el règim

L'art xinès, una arma carregada de futur

"Pequín és dues ciutats. Una és de poder i diners, on la gent no es preocupa de qui són els seus veïns. L'altra és una ciutat de desesperació". Amb aquesta reflexió, l'artista i activista Ai Weiwei encapçalava un article publicat al Newsweek aquesta setmana en què trencava l'imposat silenci que havia mantingut des que va ser alliberat de la seva detenció secreta el juny passat. Desafiant les restrictives condicions imposades pel seu govern, Ai Weiwei acusa Pequín de negar els drets bàsics als seus ciutadans i qualifica la capital de "presó on els ciutadans embogeixen". Les transgressores obres d'altres artistes xinesos acompanyen Ai Weiwei en la seva arriscada lluita per obrir les portes de la presó que la dictadura ha instaurat en les ments dels xinesos. El boom de l'art contemporani xinès reforça l'abast i la projecció del missatge de denúncia, però a la vegada provoca que, segons el dissident i premi Nobel de la pau, Liu Xiaobo, la Xina "consumeixi la seva pròpia foscor i injustícia".

1. Wu Yuren

Contra l'explotació de l'obrer

Al febrer del 2010, vint artistes xinesos van protagonitzar una manifestació prop de Tiananmen per protestar contra l'imposat desallotjament dels seus estudis d'art. El fotògraf i director d'instal·lacions Wu Yuren va pagar el lideratge d'aquest acte de protesta amb una pena que l'ha tingut entre reixes fins a l'abril passat, quan va ser posat en llibertat condicional. L'activisme de l'artista i el seu esperit de lluita per aconseguir canvis polítics a la Xina com un sistema judicial independent, llibertat d'expressió i la fi d'un partit únic van quedar patents amb el seu suport a la Carta 08 . Liu Xiaobo va ser un dels principals signataris d'aquest manifest, que advocava per reformes democràtiques a la Xina. Wu centra el seu activisme polític a denunciar el boom de la construcció a la Xina i la situació dels treballadors de la construcció a les grans ciutats, que són portats des de les zones rurals per treballar sense descans en el desenvolupament urbanístic de ciutats com Pequín.

2. Germans Gao

L'esperit de Tiananmen

Mitjançant el disseny, l'escultura, la fotografia i les performances , els germans Gao Zhen i Gao Qiang pretenen mantenir viu l'esperit del moviment cultural avantguardista de l'any 1985. La matança de Tiananmen va marcar un abans i un després que es veu reflectit en l'espectre cultural xinès. La brutalitat aplicada pel règim a l'hora de reprimir les protestes de Tiananmen va sumir la població en alienació i conformisme. Obres com Miss Mao and Lenin , Arresting Prostitute , 20 minutes address i All that remains is a skull demostren el convenciment dels Gao del fet que l'art crític té el potencial de despertar en la societat xinesa alguna de les seves preocupacions, com la necessitat de despertar una consciència col·lectiva que tingui en compte la importància dels altres a l'hora de viure en societat. Amb aquest objectiu, les seves obres condemnen les injustícies socials, la violència sistemàtica, la manca d'un sistema social civilitzat i l'autoritarisme. Temes que incomoden el partit comunista i que han resultat en pressions de la policia per limitar l'abast i la influència de la seva obra.

3. Chen Guang

Retrats del soldat adolescent

Amb tan sols 17 anys va ser un dels primers militars a arribar a la plaça de Tiananmen per fer front a les massives protestes. Chen assegura viure amb el record constant del que va passar a la plaça i ha decidit trencar el silenci amb una sèrie de pintures inspirades en les fotografies que va fer de les protestes sota les ordres d'un oficial. Tot i que la seva obra podria molestar les autoritats xineses, no creu que estigui fent res dolent i aposta per la necessitat de parlar sobre Tiananmen per evitar que torni a repetir-se un esdeveniment com aquell en el futur.

4. Zhang Bingjian

Identificar els corruptes

L'artista i director de cinema creu que les reformes polítiques són extremadament necessàries per posar fi a un dels perills més grans del país: la corrupció. Zhang expressa aquesta preocupació en el seu destacat passeig de la fama de la corrupció. Inspirat en el passeig de la fama de la NBA als Estats Units, 1.200 retrats d'oficials xinesos corruptes decoren aquesta instal·lació. Zhang veu el seu projecte com una obra viva i creu que la seva evolució dependrà de com la Xina faci front a aquest problema endèmic. Per això, l'objectiu de la seva obra és fer pensar els xinesos sobre el que està passant al seu país.

Més continguts de