L’assassí de Trotski era “una víctima”

BarcelonaL’agost del 1940 es va produir a Mèxic un crim que alteraria la història del segle XX. Un home conegut amb el nom de Frank Jackson va entrar a casa de Lev Trotski, va saludar la dona del polític rus i va entrar amb ell al seu despatx per revisar un article. Allà, Jackson va treure un piolet que duia amagat a la jaqueta i li va clavar al cap a Trotski. Un piolet és una arma petita i mortífera: pot rebentar un coco amb un sol cop. Jackson havia practicat, però els nervis el van trair a l’hora de la veritat i no va apuntar amb precisió. Amb una ferida oberta al crani i la sang vessant a dojo, Trotski va xisclar i es va defensar com va poder. “No el mateu, l’heu d’interrogar!”, va arribar a dir mentre els seus homes, alertats pels crits, reduïen Jackson. Mentre Trotski moria, Jackson era interrogat a la comissaria i confessava que el seu veritable nom era Jacques Mornard. Però era mentida, esclar.

¿Qui era l’assassí de Trotski? ¿Frank Jackson? ¿Jacques Mornard? La resposta és Ramon Mercader, un comunista català a les ordres dels serveis secrets soviètics. Però aquí no acaben els dubtes. ¿Era un heroi? ¿Un criminal? ¿Un traïdor? “Per a mi era una víctima”, apunta el director Antonio Chavarrías, que el 2 de setembre estrena El elegido, que relata com Mercader va passar de les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola a convertir-se en el protagonista d’un dels assassinats del segle. “Era una època en què la gent sentia que feia història, que estava canviant el món -explica Chavarrías-. El comunisme o el feixisme els feien sentir protagonistes. Ara, en canvi, es vota pensant que tant és, que no es canviarà res”.

Mercader passaria 20 anys en una presó mexicana, atrinxerat en la seva versió dels fets. En sortir marxaria a Rússia i seria reconegut com un heroi de la revolució, però a Chavarrías no li interessava aquesta història (“seria una altra pel·lícula”, diu) sinó la de l’home que sedueix la secretària de Trotski i després de dos anys de conviure-hi la traeix. O la del fill sotmès per la mare, Caritat Mercader, militant comunista que formava part de la conxorxa per matar Trotski. “Estic segur que pel cap de Ramon Mercader no hi passava matar Trotski, però s’hi va veure obligat -creu Chavarrías-. Ell va ser un recanvi improvisat quan el pla principal va fallar. I no li va resultar fàcil: va haver de trair una dona que l’estimava i tot de gent que confiava en ell”.

Buscant actors amb bon anglès

Curiosament, El elegido no neix de l’interès de Chavarrías per la figura de Mercader, sinó del desig del director de treballar a Mèxic, país on té lligams personals i professionals des que va produir-hi Aro tolbukhin per a Agustí Villaronga. Amb un pressupost de 7 milions d’euros, la pel·lícula és el projecte més gran que ha portat a terme Oberon, la productora de Chavarrías. Hi treballen actors mexicans, espanyols i fins i tot una estrella de Joc de trons, Hannah Murray, que interpreta la trotskista seduïda, Sylvia Ageloff. La decisió de càsting més delicada va ser la del mexicà Alfonso Herrera per interpretar Mercader. “No vam trobar cap actor català que encaixés en el paper i parlés un anglès prou bo -confessa Chavarrías-. Herrera parla un anglès perfecte i, a més, va treballar durant totes les seves hores lliures amb un coach de veu per perdre l’accent mexicà. És un actor d’una entrega brutal”.

Amb el càsting de Caritat Mercader també van tenir problemes: les tres actrius catalanes a qui van oferir el paper el van rebutjar per qüestions d’agenda. Al final, Chavarrías va optar per Elvira Domínguez. “És estupenda, però ens vam trobar que ni ella ni Herrera parlaven català, així que en la pel·lícula tampoc el parlen -explica-. Jo estava disposat a doblar, però en realitat en el seu ambient es parlaven quatre idiomes i els més freqüents eren el francès i l’anglès, així que això és el que ells parlen més a la pel·lícula”. El elegido, com qualsevol gran producció feta amb els mitjans justos, està plena de decisions i compromisos. “He hagut d’aprendre a treballar amb el que tenia -admet Chavarrías-. Ha sigut difícil, però he comptat amb un equip magnífic”.