Publicitat
Publicitat

L'assignatura pendent de The Pains of Being Pure at Heart

El quartet de Brooklyn The Pains of Being Pure at Heart va ser una de les revelacions del 2009, l'any en què van editar el debut homònim després de publicar alguns senzills i un EP. La proposta de pop melòdic amb guitarres sorolloses, a mig camí entre l' indie pop britànic i escocès i el shoegaze de My Bloody Valentine i The Jesus and Mary Chain, va conquerir els aficionats al pop independent gràcies a l'enorme ganxo de les cançons, lluminoses pel que fa a la música i fosques pel que fa a la lletra.

Però els novaiorquesos tenien una assignatura pendent: un directe fluix que els impedia defensar les cançons com es mereixien. El mateix Kip Berman, veu, guitarra i compositor, admetia en una entrevista recent a Time Out que quan van començar eren molt dolents, i això ja s'havia pogut comprovar a Barcelona un parell de vegades, al Primavera Sound 2009 i a finals d'aquell mateix any a Bikini.

Dilluns, en el tercer concert del grup a Barcelona, The Pains of Being Pure at Heart ja feien el salt a una Sala Apolo prou plena. El motiu de la visita era presentar en directe les cançons de Belong (2011), un segon disc a l'altura del primer, amb una posada en escena que també presentava una novetat important: la incorporació d'una segona guitarra, amb Christoph Hochheim, que ampliava la formació a quintet, que ajudaria a traslladar al directe el so contundent del nou àlbum, que ha comptat amb els productors estrella Flood (U2, Depeche Mode) i Alan Moulder (Smashing Punpkins, The Jesus and Mary Chain i Ride), un equip gens menyspreable per a un grup indie pop de Brooklyn.

Però tot i que va ajudar, la guitarra de més no va ser l'única responsable del fet que per fi The Pains of Being Pure at Heart signessin un directe decent, al qual potser li va faltar una mica de ritme i més habilitat a l'hora de dissenyar el setlist , però que finalment va fer justícia a les cançons, el punt fort del grup. I és que pocs concerts arrenquen amb tres senzills seguits ( Belong , Heart in your heartbrake , Higher than the stars ), continuen amb un tema fetitxe per als fans ( This love is fucking right! ), despatxen després un altre single ( The body) , el pròxim, i acaben amb dos senzills més ( The pains of being pure at heart , Say no to love ). Si més no, pocs concerts de grups amb només dos LP en el mercat.

Més continguts de