Publicitat
Publicitat

Teatre

El director flamenc porta al Teatre Lliure 'The art of entertainment'

Lauwers: "Qui és millor, Duchamp o Mickey Mouse?"

El director flamenc Jan Lauwers i la seva Needcompany ens han emocionat, divertit i sorprès amb les obres que han portat al Teatre Lliure. Aquest dissabte i diumenge en porta una, 'The art of entertainment', que, segons el mateix Lauwers, és un compendi de tot el que ha fet fins ara, a més d'una passa endavant. L'art és entreteniment?

La Needcompany posarà en escena una obra que es va fer en coproducció amb l'austríac Burgtheater, encara que a Barcelona es veurà una nova versió, amb Dirk Roofthooft en el paper de Saul J.Waner, un famós actor que decideix posar fi a la seva vida, perquè comença a perdre la memòria. Tot es veurà des d'un reality show televisiu, on conviden la gent a suïcidar-se.

Lauwers ha fet servir els xous de Monty Phyton i Buster Keaton com a fonts d'inspiració i els ha deconstruït en un muntatge que, segons diu, "és el més lliure" que ha fet mai i alhora "una reflexió sobre el que he fet abans". Al teatre de Montjuïc hem vist les darreres temporades Isabella's room, The lobster shop i The deer house. Totes tres, sobretot la primera i l'última, molt ben acollides per públic i crítica.

The art of entertainment és un espectacle "tossut", diu Lauwers, on el director i dramaturg flamenc es planteja si l'art és entreteniment i si l'entreteniment pot esdevenir art. "Exposo una sèrie d'idees sobre l'art i l'entreteniment en un món que considero cínic", diu. I posa un exemple de candent actualitat, les declaracions del cineasta danès Lars Von Trier a Canes on es declarava simpatitzant de Hitler. "Fa una petita broma idiota i és censurat i condemnat a l'ostracisme pels crítics, els periodistes i el mateix festival. Lars Von Trier és un exemple de com actua l'art de l'entreteniment".

El que li preocupa de debò a Lauwers és la desconnexió entre l'art i el públic. I una data fundacional: el 1917. Aquell any Marcel Duchamp va exposar el seu famós unirari alhora que Walt Disney ja estava treballant en les seves pel·lícules. "Què és més important l'urinari o Mickey Mouse?", es pregunta Lauwers. "Com podem connectar amb la societat quan l'art esdevé massa especialitzat?", es torna a preguntar. I acaba amb una cita dels dos mestres del musical anglès, Gilbert & George: "El gran error del segle XX va ser quan l'artista es va oblidar del públic". Per això creu que el millor art "no necessita el context", és a dir, que no necessita cap peu de foto.

El director d'Anvers va fer un sentit elogi a la feina portada a terme per Àlex Rigola i el seu equip al capdavant del Lliure en els últims vuit anys. Rigola acaba aquest juny el seu periple, i Lauwers se'n va recordar, ara que, a causa de la crisi, "els teatres estan retallant els seus pressupostos internacionals". "Sense ells [la gent del Lliure], nosaltres no exisitiríem", va reblar, sobretot perquè "són les grans institucions teatrals les que en els últims anys han ocupat el lloc dels festivals internacionals que abans donaven sortida als joves talents".

Més continguts de