Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

L'aventura d'un caputxí i un dominic

Aventura providencial, fraresca, col·lectiva, bíblica, beduïna i pública. Així descriuen el seu periple per terres del Sinaí els frares mendicants Jordi Cervera i Riccardo Lufrani, un caputxí català i un dominic italià. I així es reflecteix al llibre El camí d'Ubach (Editorial Mediterrània). Tant l'aventura com el llibre neixen de llibres i aventures prèvies: els dos viatgers van seguir les passes del monjo de Montserrat Bonaventura Ubach, que 100 anys enrere va inspirar-se en l'itinerari del seu mestre de l'École Biblique de Jerusalem, Marie-Joseph Lagrange. Ubach i Lagrange també van escriure dietaris del que van viure i veure.

L'operació vital i intel·lectual d'aquests mendicants reflecteix a la perfecció l'essència de la cultura: crear a partir de la pròpia experiència i del pòsit cultural acumulat. Mai partim de zero. En aquest cas, el seu és un pòsit religiós, però també de cultura popular beduïna i, si ens remuntem enrere, de la cadena de viatgers escriptors iniciada amb Marco Polo i Ibn Batuta. Els cronistes del Nou Món i els intel·lectuals del Grand Tour europeu -de Montaigne a Goethe i fins a Chateaubriand- formen part d'aquesta cadena humana guiada per la curiositat de la descoberta i, a través d'ella, de l'autoconeixement. Al capdavall, el viatger que escriu explica el que veu i, alhora, s'explica a si mateix.

Els darrers anys s'ha recuperat la memòria del pare Ubach, l'orientalista que va crear la col·lecció bíblica del Museu de Montserrat i de la Bíblia en català del monestir benedictí. Algú l'ha batejat com l'Indiana Jones català. Emulant la seva empenta, i inspirats en el seu esperit intrèpid i erudit, els frares Cervera i Lufrani han aconseguit homenatjar-lo amb un llibre que mai perd de vista el seu referent: hi ha fotos de fa 100 anys i d'ara, cites d'Ubach i Lagrange. L'exercici és molt estimulant. Anècdotes, arqueologia, història, notes bíbliques, reflexions i tradicions beduïnes conformen un ric mosaic escrit des de l'entusiasme i l'emoció, planer i documentat.

I com diu Cervera, la seva particular ruta de l'Èxode l'han volgut explicar, a creients i no creients, com "la ruta de qualsevol poble i de qualsevol ésser humà que vol alliberar-se d'esclavatges, que camina a voltes decidit i a voltes desorientat, que assaboreix moments de plenitud (Sinaís), i que anhela una terra promesa".

Més continguts de