Les tres grans exposicions de la pròxima temporada del CCCB
L'equipament va assolir el 2014 el seu record d'assistència amb 427.804 visitants, un 36% més que el 2013
BarcelonaEl CCCB, dirigit per Vicenç Villatoro, pivotarà aquest 2015 al voltant dels eixos "artístic, polític i cultural", segons ha manifestat aquest divendres el nou director de l'equipament. El programa d'activitats està guiat per la voluntat "d'entendre el present fent ponts entre coses aparentment diferents". El repte serà mantenir o superar l'excel·lent xifra de visitants del 2014, la més alta de la història del CCCB, de 427.804 persones.
Aquestes són tres grans exposicions del centre enguany:
'Les variacions Sebald'
El centre proposarà, del 10 de març al 26 de juliol, un diàleg expositiu entre la literatura de W. G. Sebald (1944-2001) i una vintena d'artistes contemporanis nacionals i internacionals, per abordar temes de l'obra de l'escriptor alemany com les migracions, la memòria individual, els discursos històrics, la violència política, el trauma, la figura de l'autor, el viatge, el turisme i l'art i la literatura com a instruments ètics de restitució.
'Pis (o) Pilot(o). Medellín-Barcelona'
La mostra s'endinsarà en els debats a l'entorn de l'habitatge ni de l'espai públic amb en dues seus: una al Museo de Antioquia a la ciutat colombiana de Medellín ni Barcelona arran que en totes dues ciutats l'urbabisme ha sigut una eina d'integració social. La "comprensió del present" segueix guiant la programació del CCCB, també en les seves activitats. Villatoro ha fet èmfasi en la idea que des del centre s'han de "tendir ponts" entre qüestions, àmbits de coneixement i realitats que estan aparentment allunyades. El programa d'activitats inclou diverses trobades/cicles de reflexió sobre el present -"que no l'actualitat", ha matisat el director"-, com les conferències 'Sobirania i nacionalisme a l'Estat modern', 'Igualtat i democràcia la segle XXI', 'Ciutat i habitatge' (vinculada a l'exposició), o 'La ciutat del futur'.
'+humans. El futur de la nostra espècie'
Aquest projecte dóna continuïtat al projecte 'Humans +' de la Science Gallery (2011) i analitzarà els límits del cos, de l'espècie i del que és acceptable socialment i èticament. Segueix la línia de divulgació científica que va representar la reeixida Big Bang Data -la més visitada de l'any passat amb 62.000 assistents.
La majoria de cites habituals de la casa, ja siguin de programació pròpia o que simplement acull com a part de la seva vocació d'obertura, repeteixen. Parlem de propostes que van des de Kosmópolis fins al festival Hipnòtik, Docs Barcelona, Gandules, Miniput o L'Alternativa, fins al World Press Photo, l'Xcèntric, el Premi Internacional a la Innovació Cultural (biennal), el Mecal, Barribrossa, Dap-Art o el festival Pròxims.
El CCCB tindrà enguany un repte difícil, després dels registres d'assistència assolits el 2014. El creixement de visitants presencials del darrer any ha estat d'un 36% respecte el 2013. Amb 427.804 visitants durant el 2014, el CCCB ha assolit el seu rècord de visites en un sol any superant la xifra del 2001 (426.617). Pel que fa a les exposicions més visitades, han estat 'Big Bang Data', amb més de 62.000 espectadors i 'Metamorfosi', amb més de 50.000. En total, el nombre de visitants a les exposicions del centre durant l'any passat va ser de 203.824.
En aquest sentit, Vicenç Villatoro, no ha amagat que a l'equipament "estan contents amb el lloc d'on venen", però també ha apuntat que el CCCB és un tipus d'espai que "s'ho ha de guanyar tot cada any". Com ja havia valorat recentment en una entrevista a l'ACN, el director ha insistit en la necessitat d'arribar més al públic jove, i ha destacat com a feliç excepció en aquest sentit l'exposició Big Bang Data, en què el 76% dels assistents han estat menors de 40 anys.
El CCCB disposarà enguany d'un pressupost lleugerament superior als 9 milions d'euros, és a dir, molt similar al de 2014. Els comptes, que s'han d'aprovar dimarts vinent i que mantenen "l'estabilitat de les aportacions públiques" són vistos amb bons ulls des del centre, que considera que una xifra per sota dels 9 milions (2013) començaria a fer trontollar el funcionament actual de la institució.
