Publicitat
Publicitat

La Comissió de la Dignitat acusa el ministre de Cultura de saltar-se la llei i no complir les promeses

L'enèsima denúncia per recuperar els 'papers'

La Comissió de la Dignitat no tira la tovallola i denuncia el govern espanyol per no complir la llei de retorn. Entre els lligalls que falten hi ha cartells de Fontserè i la documentació de deu ajuntaments.

El 5 de juliol del 1939 van sortir de Barcelona els tres últims vagons carregats amb els documents confiscats per l'exèrcit franquista i, setanta-tres anys després, "encara estem esperant que tornin", assegura el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes. La Comissió de la Dignitat fa una dècada que batalla pel retorn dels papers de Salamanca . I no defalleix.

L'abril passat el ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, va assegurar que tots els papers de Salamanca tornarien a Catalunya abans del 30 de juny. El compromís, però, no s'ha complert i la sensació de déjà-vu és poderosa. No és la primera vegada que el govern espanyol incompleix el calendari. El juliol de l'any passat una exultant Ángeles González-Sinde -aleshores ministra de Cultura del govern socialista- va prometre que tots els papers serien a Catalunya abans del 2012. Els 200 lligalls que falten per tornar, però, mai van arribar a abandonar Salamanca.

Els cartells de Fontserè

"En els últims dies del 2011, el senyor Ramón Jáuregui -el ministre de la Presidència durant el govern socialista- des de la Moncloa va aturar la transferència de més de dos centenars de caixes que tenia preparades la ministra de Cultura per ser transferides, tal com s'havia compromès a fer el juliol anterior", explica Cruanyes.

Jáuregui va aturar la transferència poc abans que els populars entressin a la Moncloa: "Fins i tot tenia l'empresa de transport contractada, però el viatge no es va arribar a fer mai", lamenta el portaveu de la Comissió de la Dignitat. Amb aquest nou retard el govern "incompleix l'article 3.3 de la llei de retorn i en un estat de dret el pitjor que pot fer un govern és incomplir la llei", denuncia Cruanyes.

Aquest no és l'únic front obert que té la Comissió. També està bregant perquè es retornin els cartells de la Generalitat i de diversos partits i sindicats que es van fer durant la guerra. "No permetrem que els cartells de Carles Fontserè i de la resta de cartellistes catalans no siguin retornats. Els volem tots", assenyala Cruanyes.

L'historiador recorda que quan els socialistes van fer una exposició amb els cartells de la Guerra Civil no van necessitar ni una llei ni tants informes ni arguments per restituir la documentació de l'Agrupación Socialista Madrileña del PSOE. "Per què Catalunya sí que necessita lleis, que a més el govern espanyol incompleix?", es pregunta Cruanyes.

Denúncia a les Nacions Unides

El govern espanyol tampoc ha cedit en una altra qüestió: el retorn dels papers de deu ajuntaments catalans. Es tracta de documentació dels consistoris de Barcelona, Gandesa, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan les Fonts, Sort, Tarragona, Valls i Vic. Hi ha des de documentació d'obres, fins a plànols dels refugis i dels bombardejos, passant per l'acte en què l'Ajuntament de Moià va recollir la proclamació de la República.

"Aquesta documentació està en mans de l'Estat, perquè va ser requisat per la força i contra la voluntat dels ajuntaments", explica Cruanyes. Els ajuntaments s'han adherit a la petició de la Comissió, que enviarà una reclamació a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra i al Consell Internacional d'Arxius.

El govern espanyol argumenta que la identificació i digitalització dels documents és "molt dificultosa", diu el portaveu de la Comissió de la Dignitat. I afegeix: "Però en realitat és una qüestió de menyspreu, no li ve de gust fer la feina i la fa tant lentament com pot". Entre tota la documentació que queda per tornar, hi ha importants documents sobre la xarxa d'espies franquistes a França o els informes de censura que va fer el govern republicà.

L'última batalla de la Comissió és restituir els monuments mutilats per la dictadura. Segons Cruanyes, s'ha arribat a un acord amb l'Ajuntament de Barcelona perquè al llarg de l'any vinent tornin a l'estat que tenien abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona.

Més continguts de