Publicitat
Publicitat

El fillol de Picasso en estat pur

L'únic retret que faria a Miguel Bosé és que no tingui el detall de saludar amb un "bona nit, Cap Roig". Tampoc costa tant: fins i tot en van saber els Hombres G. Als catalans ens adrecen dues paraules en la nostra llengua i se'ns fiquen per sempre a la butxaca (oi, Bruce?). Però al fillol de Picasso no li deu caldre seduir ningú més: el festival de Calella de Palafrugell potser no havia estat mai tan ple. Amb cada remenada de cul, el cantant provoca un èxtasi col·lectiu. Quina bellesa més inhumana i quins 56 anys més esplèndids i quin món més mal repartit.

"Som aquí per celebrar 35 anys de carrera, ens hem superat", anuncia ell (pantalons blancs, camisa folgada que podria amagar un discret augment de pes). És la tercera actuació de la gira Papitwo, que va començar a Marbella i que vol ser una segona part de Papitour, la gira del disc Papito . I tot plegat no és cap joc de paraules derivat del fet que Miguel Bosé hagi estat pare de dues criatures, com podria suposar una profana en boseologia com jo.

De fet, no cal ser un boseòleg titulat com l'amic que m'acompanya per admetre que això és un senyor espectacle. Et pot agradar més o menys (parlo de la música, ep: físicament, aquest tros d'home no pot no agradar-te), però la posada en escena és espectacular i en surts convençut que si el paio fa 35 anys que ven discos no és per casualitat, ni perquè sigui fillol de Picasso (perdoneu la insistència, però la dada impressiona). Tampoc és per la veu, d'acord. I sí, el cos de déu suposo que hi ajuda.

L'any passat vaig veure en aquest escenari un mite vivent com Julio Iglesias i em va sorprendre que cantés tan malament (el Julito sí que va dir "bona nit": tres vegades). Amb el Miguelito no tens pas la sensació que et donen gat per llebre: és Bosé en estat pur. I ha madurat amb elegància. Fa aquells moviments tan seus, però amb prou contenció per esquivar el ridícul. Les peces més antigues les canta assegut. "Ara aturarem el temps, visitarem llocs oblidats. Allibereu els records associats a aquestes cançons". Enceto l'experiment amb escepticisme, fins que comprovo que en algun racó de la memòria hi guardo les lletres de Morir de amor , Don Diablo o Linda . Per sempre serà el meu heroi d'amor, diu. Gairebé m'ho crec.

Més continguts de