L'escriptora mataronina Maria Català presenta 'Urpes de seda', una novel·la sobre la "recerca de l'estimació"

BarcelonaMaria Català (Mataró, 1949) compaginava l'ensenyament i l'educació dels seus fills amb l'escriptura. Ara, però, dedica tot el seu temps a la literatura, i és per això que publica una novel·la, Urpes de seda (Amsterdam), la seva editora en té una altra a les mans i ja n'està acabant una tercera. L'obra narra la història de la Mar Castells, la rica hereva de la filatura Punt i seda, una noia "descol·locada en el temps i l'entorn", "amb un pensament avançat al seu temps" i "una visió de la vida fantàstica", segons l'autora. Urpes de seda retrata un "univers femení que no es pot contemplar sense un univers masculí paral·lel" i és la història de dues dones i la seva "recerca de l'estimació".

La Mar Castells és la rica hereva de la filatura Punt i seda, però no és ni vol ser una noia convencional. La seva mirada diferent i la seva passió per la vida potser no sempre seran la solució. A partir d'aquesta figura, Maria Català escriu Urpes de seda, la història de dues dones, l'àvia i la néta, i les "ganes d'estimar i de ser estimades" que tenen i la "lluita amb l'entorn familiar en què es troben". És, segons l'autora, "una recerca de l'estimació que no troben". La protagonista de la novel·la és una noia "descol·locada en el temps i l'entorn", segons Català, "amb un pensament avançat al seu temps" i una "visió de la vida fantàstica". El conflicte prové, en part, de la complexa història familiar de la protagonista: la seva àvia materna era obrera d'una colònia tèxtil l'amo de la qual es va casar amb la seva mare.

"És un univers femení, però que no es pot contemplar sense un univers masculí paral·lel", ha sentenciat l'autora. Tot i això, l'escriptora no la vol definir com una novel·la "només de personatges femenins, perquè els masculins hi tenen molt pes". "Tot els sentiments que té la dona són en funció dels homes del seu voltant", ha dit. I és que, de fet, l'autora no està gaire d'acord amb l'etiqueta de literatura femenina, ja que, segons les seves paraules, "sembla que la menystingui". Tot i això, l'escriptora accepta la crítica, "és bona si és constructiva".

Els paisatges del Berguedà, les colònies de la part alta del Llobregat, els carrers de Barcelona i els paratges de Cuba són els escenaris d'una novel·la que conté una dosi de crítica contra la societat que "assenyala els culpables i els innocents sense saber el rerefons" de les situacions i "'contra les aparences socials". És, en definitiva, una història sobre les passions humanes perquè "és bo que es portin al límit", ha advertit Català.