L'església de Sants Màrtirs Just i Pastor obre al públic el conjunt episcopal del segle VI
A la visita, també es pot contemplar l'obra de Perico Pastor i la capella del Santíssim i dels Nous Màrtirs, que data del 1705
La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona permetrà al públic visitar les restes del conjunt episcopal del segle VI, corresponent al nucli catòlic, que va coexistir amb el centre episcopal arrià, lloc de culte per als visigots que es van establir a Barcino. En la visita es pot contemplar a través d'un vidre a terra de l'actual basílica l'absis lateral de la capçalera triabsidal de la basílica del segle VI, trobat pels arqueòlegs en les excavacions del 2013. En el nivell inferior es conserva la cripta ('confessio') d'un personatge destacat vinculat a la comunitat cristiana del moment; així com una petita finestra ('fenestella confessionis') des de la qual els fidels podien mirar l'interior de la cripta soterrada i pregar. La part central de l'absis, on hi havia l'altar, quedava emmarcada per l'arc triomfal, que descansava sobre dos grans columnes.
La troballa d'una segona piscina baptismal al subsòl de la sagristia de l'església dels Sants Just i Pastor -la primera piscina és a la catedral de Barcelona- es va fer pública ara fa dos anys. La troballa aporta proves irrefutables: durant 173 anys, a la catedral, les misses eren arrianes. Els catòlics practicaven la seva fe a l'església dels Sants Just i Pastor. "Sant Just era la catedral catòlica", va afirmar l'arqueòloga i responsable de les excavacions, Julia Beltrán.
Només hi ha un altre lloc al món on s'hagin trobat dues piscines baptismals que constaten -perquè només podien batejar els bisbes- la convivència de dos cultes: la ciutat italiana de Ravenna. Una ciutat tan petita (només 10 hectàrees) amb dos grups episcopals no és poca cosa, sobretot si es té en compte que, a l'època, els bisbes exercien un poder i un paper a la ciutat que anava molt més enllà del terreny espiritual.
La piscina baptismal estava a tocar del fòrum de la colònia romana, en un edifici annex a l'església. Allà, un cop a l'any, el bisbe catòlic batejava els nous creients, submergint-los de cos sencer a la piscina. Les obres de rehabilitació de la sagristia han permès també localitzar una galeria subterrània excavada al terreny natural i a diferents nivells, de 14,72 metres de recorregut, que, segons la hipòtesi dels historiadors, hauria estat utilitzada com a nevera per guardar aliments entre els segles XVII i el XVIII.
En l'itinerari es pot contemplar la capella del Santíssim i dels Nous Màrtirs, que data del 1705, a la qual s'accedeix a través d'una reixa forjada de la mateixa època i emmarcada amb un vidre decorat per l'artista Perico Pastor amb els productes utilitzats en els sagraments eclesiàstics: el blat, el vi i l 'oli. A la cúpula d'aquesta capella s'hi han descobert recentment unes pintures de Josep Mirabent i Bartomeu Ribó, del segle XIX, i s'hi han instal·lat a més dos quadres de Perico Pastor al·lusius a l'eucaristia de l'Antic i del Nou Testament: "El poble d'Israel recollint el mannà al desert" i "La multiplicació dels pans i els peixos".
La visita es completa amb la vista panoràmica de la part antiga de Barcelona des del campanar renaixentista, que alberga les campanes Egidia, Pastora, Justa i Montserrada (segles XVII i XVIII) i les terrasses gòtiques, a 35 metres d'altura, després de superar 174 esglaons.
