Publicitat
Publicitat

El gènere negre, un dels preferits dels lectors durant les vacances

L'estiu és una bona època per matar

N'hi ha per a tots els gustos, d'estils molt diversos i de procedències encara més variades: la novel·la negra és un gènere amb bona fortuna comercial. A l'estiu els taulells de novetats en van plens.

A Els peixos no tanquen els ulls , l'última novel·la d'Erri de Luca, el nen protagonista -que comparteix més d'una semblança amb l'autor- passa l'estiu a l'illa d'Ischia, on coneix una noia que devora a la platja novel·les de crims i detectius. De Luca ambienta el llibre a l'any 1960, i tot i que evita donar cap títol ni cap autor, esmenta el groc (giallo ) de les cobertes de la col·lecció de Mondadori que va popularitzar el gènere a Itàlia a partir de la dècada dels 30. La noia d' Els peixos no tanquen els ulls podria haver estat llegint Agatha Christie, Ross McDonald, Erle Stanley Gardner o Ed McBain, alguns dels autors més populars publicats a la gialla de Mondadori. A Catalunya la fortuna del gènere negre es dispararia una mica més endavant: associada també al groc de la col·lecció La Cua de Palla , d'Edicions 62 -dirigida per Manuel de Pedrolo i amb disseny de Jordi Fornas-, els lectors devorarien els crims proposats per autors com Dashiell Hammett, James M. Cain, Mickey Spillane, Georges Simenon i William P. McGivern.

Des del 1963, l'any en què es publicaria el primer títol de la col·lecció, Parany per a una noia , de Sébastien Japrisot, la novel·la negra ja podia desembarcar a les platges catalanes. I ja no se n'ha mogut: actualment és un dels gèneres preferits dels lectors.

La crisi no passa factura als crims

A l'estiu els taulells de novetats de les llibreries estimulen l'instint lector criminal a partir d'una oferta que la crisi encara no ha aigualit. La tradició en llengua catalana, que arrenca amb Rafael Tasis i La Bíblia catalana (1955) i es consolida amb Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster, compta amb una nòmina actual d'autors variada i atractiva: a les novel·les d'Andreu Martín, Jordi de Manuel, Teresa Solana i Albert Villaró cal afegir-hi veus menys prolífiques però d'una qualitat considerable com les de Sebastià Bennassar, Llort, Juli Alandes, Agustí Vehí i Marc Pastor. Les lletres catalanes, fràgils i aprensives, també compten des del 2006 amb el detectiu filòleg Miquel Camiller, una invenció del traductor i escriptor Pau Vidal, que aquest 2012 ha publicat Fronts oberts (Empúries), el segon cas del seu personatge.

Barcelona ha produït molt bona novel·la negra, també en castellà: la sèrie de Manuel Vázquez Montalbán sobre l'inspector Carvalho és tan coneguda com l'aproximació paròdica al gènere que Eduardo Mendoza ha fet a partir d'un detectiu perruquer boig i anònim. L'últim lliurament d'aquesta saga quasi involuntària -molt espaiada en el temps- és El enredo de la bolsa y la vida (Seix Barral), que s'afegeix a les novetats d'autors com Carlos Zanón, Cristina Fallarás i Aro Sainz de la Maza. Un altre nom habitual de la novel·la criminal ambientada a Barcelona és Francisco González Ledesma, que l'any 2009 va publicar l'última novel·la de l'inspector Méndez, No hay que morir dos veces .

Grans noms internacionals

Ara per ara, pràcticament cada país d'Europa pot presumir de comptar amb autors de novel·la negra d'una gran repercussió. El sicilià Andrea Camilleri, a punt de fer 87 anys, segueix fabricant casos per a Salvo Montalbano a una velocitat esparverant de tres títols a l'any, afegint-hi llibres de contes i novel·les en què el comissari no apareix. L'última novetat en català és L'edat del dubte (Edicions 62). El grec Petros Màrkaris fa créixer la bibliografia de Khostas Kharitos aprofundint en els problemes de la crisi grega: les seves novel·les tenen grapa i consciència social. Amb l'aigua fins al coll , publicada per Tusquets, n'és una bona mostra. Al suec Henning Mankell li han sortit competidors tan solvents com Camilla Läckberg, Johann Theorin i el tàndem Lars Kepler. De la resta de països nòrdics sobresurten Arnaldur Indridason i Jo Nesbo, del qual ara arriba Headhunters (Proa/RBA), que no pertany al cicle del detectiu Harry Hole.

El polar francès, que ha comptat amb noms de pes com Georges Simenon, Boris Vian i Jean-Claude Izzo, ha revifat comercialment amb les novel·les de Fred Vargas, de la qual acaba d'arribar L'exèrcit furiós (Amsterdam/Siruela); la qualitat creix gràcies a aproximacions com la del marsellès Christian Garcin i la torbadora Desapareixen dones (Club Editor). Les lletres anglosaxones, per últim, poden presumir de noms com Benjamin Black, Philip Kerr, P.D. James, Ruth Rendell i Donna Leon. I poden acudir a un passat esplendorós, amb escriptors com Graham Greene, Agatha Christie, Raymond Chandler,G.K. Chesterton i Patricia Highsmith, tots ells ben vius, a les llibreries.

Més continguts de