Publicitat
Publicitat

MÚSICA

París dedica una mostra als primers anys artístics de l'autor de 'Blonde on blonde'

L'explosió rock d'un mite anomenat Bob Dylan

La Cité de la Musique de París acull fins al 15 de juliol l'exposició Bob Dylan. L'explosió rock 1961-1966. L'objecte analitzat és la configuració del mite que va canviar la música popular en només cinc anys.

En només cinc anys, un jove amb veu nasal, dicció confusa i aspecte gallinaci va transformar radicalment la música popular i es va convertir en icona internacional, a mig camí entre la cultura mainstream i una posició d' outsider , sempre aliè a les modes i els gustos dominants. L'exposició Bob Dylan. L'explosió rock 1961-1966, que es pot veure a la Cité de la Musique de París fins al 15 de juliol, explora els anys en què es configura el mite Dylan. Un brevíssim període que acabarà resultant determinant per al futur de la música popular.

Dylan passarà en només cinc anys d'inspirar-se en l'herència folk de Woody Guthrie a endinsar-se en les sonoritats rock, atorgant una consciència política a un gènere en plena metamorfosi. Del seu àlbum de debut, Bob Dylan , gravat el 1961, al venerat Blonde on blonde (1966), Dylan protagonitza una transformació que irradiarà la seva època però que no serà ben percebuda per una base massiva de fans que aspiraven a seguir escoltant les cançons de protesta que l'havien fet conegut als campus nord-americans. "Dylan no renuncia al moviment folk, però sí que se'n distancia amb cançons menys compromeses políticament i més introspectives. El canvi és molt criticat, fins al punt de provocar un escàndol", explica la comissària de la mostra, Julie Benet.

Abans de ser una estrella va ser un alumne de primària que tocava el timbal amb cara de fer-ho millor que els altres. L'exposició s'inicia amb un recorregut cronològic per la vida de Dylan, des de la seva infantesa a Minnesota -en el si d'una família jueva de classe mitjana- fins a la seva arribada a Nova York amb 19 anys. S'hi traslladarà per intentar conèixer Guthrie, cronista de la Gran Depressió, amb qui comparteix una profunditat emocional amagada sota lletres aparentment senzilles. A partir d'aleshores, Dylan formarà part de l'escena musical que germina a Greenwich Village, en ple revival del folk i la cançó protesta, durant una dècada marcada per l'emergència del moviment dels drets civils i les manifestacions contra la Guerra de Vietnam.

Tot i la seva filiació contracultural, la presència d'aquest nou corrent musical no tindrà res de marginal, com demostra la presència de Bob Dylan i Joan Baez en la premsa generalista de l'època recollida per la mostra. Es convertiran en portaveus generacionals, segurament contra la seva voluntat. Dylan, al·lèrgic a l'encasellament, se'n desmarcarà poc després. Paral·lelament, en l'àmbit musical, la descoberta de The Beatles i l'expansió del so Motown faran que Dylan entengui que existeix un món més enllà del folk. "No només va entendre cap on es dirigia la música, sinó que també va observar les possibilitats artístiques que fins aleshores no havia vist ningú", explicava fa uns dies al diari Libération un dels grans historiadors de Dylan, el crític musical Greil Marcus. "És a partir d'aquest moment que el món del folk li comença a semblar tancat, petit, elitista i condescendent", deia Marcus.

Xiulets llegendaris

El resultat del seu gir inesperat seran els llegendaris xiulets que va rebre al Festival de Newport, el 25 de juliol del 1965, pocs mesos després d'haver publicat l'àlbum en què s'obria als sons elèctrics, Bringing it all back home . L'exposició recorre aquesta època a través d'una magnífica sèrie fotogràfica disparada per Daniel Kramer, que va acompanyar Dylan durant les seves primeres gires als Estats Units. Hi descobrim un músic d'una joventut gairebé insolent, acompanyat d'una Joan Baez de mirada melancòlica, però també de figures com Allen Ginsberg i Johnny Cash.

La mostra es tanca explorant els últims mesos del 1966, quan Dylan pateix un accident de moto que el deixa fora de circulació durant dos anys. Reapareixerà a Nova York, en un concert d'homenatge a Guthrie, on tornarà a sorprendre amb un interès retrobat pel country. Diuen que el públic va entendre que Dylan, immers des d'aquell moment en una reinvenció constant que no sempre ha estat entesa, havia canviat per sempre. I la història de la música també.

Més continguts de