Publicitat
Publicitat

L'exquisidesa per a minories d'un paràsit teatral

Un hotel. Hostes: un regidor-recepcionista, Donna Anna, Don Ottavio, Donna Elvira, Leporello, Masetto, Zerlina i Don Giovanni / Donna Giovanna amb el pentinat de Lisbeth Salander. El Comendador no ha vingut. Ni se l'espera. Són els personatges del Don Giovanni de Mozart, però ningú s'ha molestat a presentar-los. Anònims, sense una pista sobre quin tipus de relacions els uneix, canten en italià, anglès i alemany, tenen atacs de verborrea amb reflexions suposadament incòmodes del marquès de Sade, toquen guitarres, violins i teclats diversos, es dediquen a la xerrameca intel·lectual d'un entreacte que no existeix; es mengen a petons, es despullen, aprenen classes d'italià amb la lletra d'una canzonetta , persegueixen trens invisibles i es deixen seduir per un personatge androgin i polisexual que acapara els trets d'Orfeu, Lulú i Don Joan.

El demiürg de tot això és David Marton, un jove músic i director d'escena hongarès que és la nova esperança blanca del Regietheater alemany. La seva proposta d'alienar fins a les últimes conseqüències l'obra de Mozart es pot assumir com un interessant exercici de desconstrucció per a tots els mínimament familiaritzats amb el llibret de Lorenzo da Ponte. Un projecte que traspassa línies vermelles -ni la unitat de la partitura és sagrada-, persegueix sense embuts l'escàndol -en el context cultural adequat, esclar-, alimenta noves reflexions sobre el personatge i el seu comportament moral i practica la ironia autocrítica sobre la intranscendència de certs pseudodebats que es dediquen a esmicolar el significat ocult dels clàssics mentre s'assaboreix una copa de xampany. Intel·lectualitat de saló, que és precisament el mercat que està més interessat en aquest tipus d'espectacles. Una interessant paradoxa.

A Marton se li ha de reconèixer, per tant, l'empenta, les seves ganes iconoclastes i la sòlida base del seu treball escènic. I també el seu descarat elitisme.

Al Mercat de les Flors fins i tot l'espectador més esnob va haver de fer un esforç per no perdre's -amb l'estimable ajuda d'un caòtic sobretitulat- en les entranyes d'aquest muntatge per a connaisseurs operístics que funciona com un exquisit paràsit d'una producció convencional de Don Giovanni . Hi ha altres espectacles que es poden gaudir en la boira. Funcionen sols, sense necessitat d'un manual d'instruccions. No és aquest el cas. Sense preparació prèvia, aquest Don Giovanni. Keine Pause només recull l'aplaudiment tebi del desconcert educat.

Més continguts de