L’home que va fer botar Marilyn

BarcelonaEl fotògraf Philippe Halsman va treballar amb Salvador Dalí durant 37 anys. Junts van crear imatges tan conegudes -i imitades- com la de la calavera feta amb dones nues i la posada en escena on l’artista apareix, després de gairebé 30 intents, saltant enmig d’un caos surrealista amb aigua i gats i quadres voladors. Halsman també va retratar Marilyn Monroe al llarg de deu anys, d’ençà que l’actriu era una promesa fins que es va convertir en una gran estrella de Hollywood. És el fotògraf que ha fet més portades de la revista Life,101.

El gran públic pot conèixer tots aquests vessants de la seva trajectòria amb la gran retrospectiva que li dedica el CaixaForum de Barcelona, titulada Philippe Halsman. Sorprèn-me! però també descobrirà que la tràgica mort del seu pare va marcar la seva biografia. Malgrat tot, sembla que va lluitar per no donar-se per vençut i no perdre l’humor, la frescor, el sex appeal i la tendresa que desprenen les seves imatges. Una altra dada que demostra la seva versatilitat i la seva potència: va fer un dels retrats més icònics d’Alfred Hitchcock durant la promoció de la pel·lícula Els ocells,però gairebé 20 anys abans havia retratat els exemplars més vistosos d’un concurs d’aus de corral.

Philippe Halsman va néixer a la capital de Letònia, Riga. Quan tenia 22 anys, el seu pare va morir accidentalment metre feien plegats una caminada pel Tirol austríac. En un moment en què l’antisemitisme s’estenia arreu del país, va ser acusat falsament de la seva mort. Va ser condemnat a deu anys de presó. La seva germana Liouba va engegar una campanya per alliberar-lo, en la qual van participar, entre altres, Albert Einstein, Thomas Mann i Sigmund Freud. La mobilització va fer efecte i, després de passar dos anys pres, Halsman va arribar a París el 1931 després d’haver obtingut l’asil polític. Nou anys més tard, poc abans de la caiguda de França, va fugir a Nova York. S’hi va emportar l’empremta que la Nova Visió i el surrealisme havien deixat en la seva mirada i, com diu la directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, Elisa Durán, va explotar la combinació “d’avantguarda, comunicació i espectacle” que caracteritza els seus treballs.

L’interès per explicar històries

L’aspecte més innovador de la mostra és al principi del recorregut. Els comissaris, Sam Stourdzé (director dels Rencontres d’Arles) i Anne Lacoste (conservadora del Musée de l’Elysée de Lausana, on l’exposició es va poder veure el 2014), han reconstruït la primera de les tres exposicions que l’artista va fer a la galeria de la Pleiade, on va mostrar una sèrie de magnífics retrats del món de la cultura com André Gide, Marc Chagall, Le Corbusier i André Malraux. “Tothom diu que els seus millors treballs són els retrats, però en aquesta exposició també podem veure el procés del seu treball”, afirma la filla del fotògraf, Irene. Les obres provenen de l’Arxiu Philippe Halsman de Nova York.

“A París, Halsman va descobrir les bases per a la direcció que prendria després. Era molt conscient de l’estètica del seu moment”, explica Anne Lacoste. En aquest moment sorgeix el seu interès “per explicar històries” i per la manera com “a partir d’una sola persona es poden fer retrats de diferents individus variant la il·luminació i el punt de vista”. Aquest fet també es pot veure en els retrats, carregats de dignitat, que va fer a diversos captaries. Mentre que aquestes primeres fotografies destaquen per la seva austeritat, més endavant va fer servir tot els mitjans que va tenir a l’abast per aprofundir en la psicologia dels models. Per exemple, va afegir quatre braços de Jean Cocteau per reflectir la seva versatilitat com a artista i va tunejar el rostre d’Andy Warhol amb els mateixos colors del seus retrats. Amb tot, els retrats més coneguts de Halsman són els de la sèrie Jumpology. Entre altres personalitats va retratar els ducs de Windsor, Richard Nixon, Brigitte Bardot, Audrey Hepburn i el fotògraf Weegee mentre feien un salt, perquè creia que així deixaven de parar atenció a la càmera i no impostaven l’expressió.

La mostra del CaixaForum coincideix amb una altra sobre Halsman i Dalí al Teatre Museu Dalí. “Tots dos eren europeus, havien emigrat als Estats Units i estaven interessats pel surrealisme”, afirma Lacoste per resumir la seva amistat. Els Estats Units va ser una terra d’oportunitats per a tots dos, però el final de la vida de Halsman va ser delicat. La seva filla no va voler explicar en quines circumstàncies va haver de vendre tota la seva obra a un col·leccionista el 1976, tres anys abans de morir, i com els hereus la van recuperar el 1987. Philippe Halsman. Sorprèn-me! tancarà les portes el 6 de novembre i arribarà al CaixaForum de Madrid aquell mateix mes.