Publicitat
Publicitat

EL LLEGAT DEL GRAN LINGÜISTA BALEAR

Se celebren 150 anys del naixement del manacorí Antoni Maria Alcover

L'home que va enriquir la llengua

Ahir va fer 150 anys que va néixer a Santa Cirga (Manacor) mossèn Antoni Maria Alcover, fill d'una família de pagesos benestants, anomenat en vida l'apòstol de la llengua , un dels homenots més excepcionals, influents i carismàtics de la cultura catalana de tots els temps.

Conegut sobretot gràcies a les seves facetes com a lingüista i folklorista, Alcover és, juntament amb Miquel dels Sants Oliver, Joan Alcover, Gabriel Alomar i Miquel Costa i Llobera, el nom més destacable de la generació d'escriptors mallorquins que, entre les acaballes del segle XIX i principis del XX, posaren al dia la literatura catalana de les illes Balears i, a més, optaren decididament pel monolingüisme.

Més enllà d'alguns títols sobre la història de Mallorca, de diverses biografies i de nombrosos treballs relacionats amb el tema de la llengua, són dues les grans obres que va elaborar o impulsar mossèn Alcover: el Diccionari català-valencià-balear (DCVB)i els vint-i-quatre volums de l' Aplec de les rondaies mallorquines d'en Jordi des Racó , apareguts entre el 1896 i el 1936, quatre anys després de la seva mort, el 1932.

L'impacte de les 'Rondaies'

Mossèn Alcover era un apassionat de la cultura popular i de la riquesa infinita de l'idioma. Les Rondaies són el resultat de l'exhaustiva recopilació que va dur a terme de tradicions populars, llegendes i contes mallorquins que durant molts segles s'havien transmès oralment de pares a fills. A més de preservar-les de l'extinció, mossèn Alcover va fixar literàriament les Rondaies transcrivint-les amb un poderós nervi narratiu però, alhora, sense difuminar-ne gens la naturalesa oral. L'impacte de les Rondaies en l'imaginari dels mallorquins ha estat extraordinari i el seu valor ha estat reivindicat per escriptors de tanta vàlua com Baltasar Porcel i Biel Mesquida.

El mític DCVB, un dels monuments més impressionants que s'hagin consagrat mai a qualsevol idioma del món, és la prova palpable de l'ambició i l'envergadura d'Alcover com a lingüista, de formació autodidacta però extremament rigorosa i potent, gràcies als seus viatges i a la relació amb el filòleg alemany Bernhard Schädel.

El DCVB recull el cabal lèxic del català de tots els dialectes, registres i èpoques. En vida d'Alcover, tan sols se'n va publicar el primer dels deu volums (1930), però la tasca va prosseguir gràcies a Francesc de Borja Moll, un altre homenot, a qui Alcover va fer de mentor, el va treure del Seminari de Ciutadella i el va formar com a lingüista.

Política i polèmica

Alcover també va significar-se com un defensor abnegat de la identitat nacional, cultural i lingüística de Mallorca. Propugnava també una catolicitat combativa, que servia per vincular la tradició, la llengua i la terra, en la línia del nacionalisme de Torras i Bages. Així mateix, va convocar i presidir el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), un èxit de masses que va comptar amb 3.000 participants -no n'hi va haver cap altre, el segon i últim, fins al 1986, va ser presidit per Antoni Badia i Margarit.

Amb tot, el 150è aniversari del naixement d'Alcover promet també ser polèmic. Alguns membres del PP balear ja han fet alguns moviments de voler presentar la figura de mossèn Alcover com un defensor a ultrança de "les modalitats". Pura tergiversació. El que els populars no diuen -perquè no els interessa- és que Alcover, un lingüista rigorós, mai no va posar en dubte la unitat de la llengua, i que tota la seva feina va tenir com a objectiu palesar la riquesa del català i fomentar-ne l'ús, no exterminar-lo.

Per celebrar l'efemèride, l'Editorial Moll està duent a terme la publicació de la seva Obra completa . També s'impulsaran diverses commemoracions des del Consell Insular de Mallorca, la Fundació Antoni Maria Alcover de Manacor i l'Institut d'Estudis Catalans, del qual Alcover, home de confiança d'Enric Prat de la Riba, va ser nomenat el primer president de la Secció Filològica l'any 1911.

Més continguts de