L’humor com a estratègia en la fotografia de Fontcuberta
Una gran retrospectiva del fotògraf barceloní ocupa la seu del Museu de la Universitat de Navarra fins al setembre
PamplonaEl flamant Museu de la Universitat de Navarra, obra de Rafael Moneo, és una extensa successió de volums que allotgen, entre altres serveis, sales d’exposicions, aules i un auditori amb capacitat per a més de 700 persones. L’arquitecte navarrès és un mestre de la composició i ha aconseguit encabir tants usos en un edifici que no resulta intimidatori. El museu s’ubica sense fer escarafalls al campus universitari, però sí que crida l’atenció per la quantitat i la magnitud d’unes sales que, malgrat tenir unes dimensions generoses, no deixen de ser acollidores.
Durant aquests mesos, el centre té un amfitrió de luxe: l’encarregat de rebre el públic, poc més endavant de la porta d’entrada, és El cavaller de la mà al pit, del Greco. Però no és que el Museu del Prado, que en té l’original, l’hagi prestat al museu navarrès. El fotògraf Joan Fontcuberta, de qui el museu presenta la retrospectiva Camouflages fins a l’11 de setembre, el fa servir per a una les seves reflexions sobre la imatge, sovint amb molt humor, sobre la realitat i la ficció i les confusions que es poden generar entre l’una i l’altra. El fruit d’aquesta reflexió consisteix en una sèrie titulada precisament Camouflages i inclou cinc cavallers del Greco més distribuïts arreu del museu. Malgrat que s’han vist els anteriors, els següents que es troben al llarg del recorregut tornen a ser sorprenents, perquè tots tenen una semblança més que sospitosa amb el mateix artista.
La relació del Museu de la Universitat de Navarra, un dels grans referents a l’Estat en el camp de la fotografia, i Fontcuberta ve de lluny. Abans de Pamplona, l’exposició es va poder veure a la Maison Européenne de la Photographie, a París, i una de les raons per les quals rep la retrospectiva és perquè una de les set sèries que inclou -en total hi ha més de 200 obres- té l’origen en una invitació que van fer al fotògraf per treballar a partir dels fons del museu navarrès. “Vam ensenyar-li els nostres millors fons, i Fontcuberta va triar dos petits àlbums amb les cobertes de vellut vermell”, bromeja Valentín Vallhonrat, fotògraf i director artístic del museu juntament amb Rafael Levenfeld.
Els usos socials de la fotografia
Les fotos d’aquests àlbums són d’un militar, i Fontcuberta va fer servir els números que tenen les imatges que conté per aconseguir tres paisatges per ordinador, els primers de la sèrie Orogenesis. A més d’aquesta, la mostra, que gairebé ocupa tots els 3.000 metres quadrats de superfície expositiva, inclou els conjunts L’artista i la fotografia, Herbarium, Sputnik -on Fontcuberta es posa en la pell d’un astronauta rus-, Constel·lacions i Fauna -amb els mítics animals ficticis dissecats que es va inventar amb Pere Formiguera.
Segons va explicar Fontcuberta durant la presentació de la mostra, la fotografia no només s’ha d’impulsar des del terreny de l’art, “sinó també des dels usos socials”, perquè hi ha una perspectiva que ha quedat “descol·locada” i que li sembla fonamental: “La relació de la fotografia amb la felicitat”. “La fotografia proporciona felicitat”, subratlla l’artista, que fins i tot ha deixat la seva empremta en els materials que hi ha exposats en vitrines. A la de les seves publicacions també hi ha la versió de la novel·la de Stefan Zweig Amok del traductor Joan Fontcuberta. “La fotografia ha de fer pensar la gent però disfrutant, tenint l’humor com a estratègia”, assegura l’artista.
A Pamplona la mostra de Fontcuberta dialoga amb la col·lecció del museu. La sèrie L’artista i la fotografia és en una sala on habitualment s’exposa una part de la col·lecció que va donar la mecenes María José Huarte. I com que les peces que Fontcuberta va fer a partir de l’art d’Antoni Tàpies, Salvador Dalí, Joan Miró i Picasso estan exposades amb un Picasso i un Tàpies de la col·lecció de Huarte, encara és més fàcil confondre’s. De fet, Fontcuberta diu que la fotografia s’ha entès com a “document” però que per a ell és “ficció”.
El Museu de la Universitat de Navarra va obrir el gener del 2015 i té les arrels en la donació que va fer María José Huarte (1927-2015): mig centenar d’obres d’artistes com Picasso, Chillida, Tàpies, Oteiza, Palazuelo i Rothko. El fons fotogràfic va néixer amb el llegat de José Ortiz Echagüe l’any 1981, que va ser la llavor d’uns fons creixents que es van inaugurar el 1990 a la universitat. “El nostre fet diferencial és que som un museu universitari”, diu Vallhonrat, que especifica que la institució funciona com un “centre d’investigació que fa producció artística” i que està “al servei de la comunitat universitària”.
