01/02/2015

“Li agradava créixer i li agradava el poder”

3 min
“CUA DE LLEÓ” 
 José Manuel Lara Bosch, que també va ser president del Cercle d’Economia, li agradava parlar clar i criticava que els catalans “preferim ser cap de ratolí que cua de lleó” i que “preferim tenir una botiga al passeig de Gràcia que el 5% d’El Corte Inglés”. Ell preferia la segona opció.

Barcelona“Fins que li han aguantat les forces”. Tot i la debilitat evident que José Manuel Lara Bosch patia des de fa temps, al Banc Sabadell -del qual Lara era vicepresident primer- se sorprenien que no deixés de participar en les reunions que el consell d’administració celebra l’últim dijous de cada mes, malgrat els esforços evidents que havia de fer. A la del desembre, però, ja no hi va participar. Tampoc a la del gener, convocada fa tres dies. El segon banc de Catalunya ha perdut el seu conseller més veterà. “El trobaré molt a faltar”, va admetre ahir el president de l’entitat, Josep Oliu.

Durant la seva vida, l’activitat empresarial de Lara ha sigut frenètica i ambiciosa, lluny del que ell mateix s’hauria imaginat quan era un jove economista sense intenció de succeir el seu pare al capdavant de Planeta. Inicialment semblava que l’hereu del negoci seria el seu germà, Fernando, però la seva mort prematura en un accident de trànsit va acabar elevant José Manuel al capdavant del grup.

Per entendre la magnitud del personatge, només cal mirar com era Planeta el 1997, quan José Manuel Lara va ser nomenat conseller delegat, i el que és ara: la vuitena editorial del món i la desena empresa de Catalunya per facturació, a més d’un dels principals grups mediàtics d’Espanya. Això va requerir una gran capacitat d’adaptació. Lara trobava decisiu saber evolucionar amb el temps i fa pocs mesos recordava que fa vint anys el principal negoci de Planeta era la venda d’enciclopèdies, mentre que ara els ingressos per aquest concepte són menys que testimonials.

Ampliació del negoci

El seu olfacte el va portar a introduir Planeta en el negoci mediàtic i, a més, va tenir incursions de tota mena a través de la seva societat Inversiones Hemisferio.

Una d’aquestes va ser Vueling, nascuda el 2004 a Barcelona gràcies al fet que Lara va confiar en el projecte que li van presentar Carlos Muñoz i Lázaro Ros, dos executius madrilenys que buscaven capital per crear una aerolínia. “Ell hi va entrar quan costava trobar algú que confiés en el projecte”, rememora una persona que coneixia Lara de prop. La seva relació amb els dos executius va empitjorar en poc temps i va acabar forçant la seva sortida de la companyia. Després de pilotar Vueling durant cinc anys i de fusionar-la amb Clickair, Lara va abandonar el capital de l’aerolínia, que avui encara és la primera de l’aeroport del Prat per passatgers.

“Pensava a gran escala, era ambiciós i intel·ligent”, recorda Jordi Alberich, secretari general del Cercle d’Economia, que va treballar molt a prop seu quan va presidir aquesta institució empresarial catalana del 2005 al 2008 (també va presidir l’Institut d’Empresa Familiar, del 2001 al 2003). “Les seves inversions eren ambicioses i d’àmbits molt diferents”, afegeix Alberich. “A Lara li agradava créixer, però també li agradava el poder, i d’aquí el seu interès per invertir en mitjans de comunicació”. Per créixer sovint va endeutar l’empresa, un fet que ell va defensar com a normal davant la tradicional aversió al risc de l’empresariat català, partidari del creixement orgànic finançat amb fons propis.

Era un empresari directe, amant del llenguatge clar i gens partidari dels bizantinismes. Va criticar sovint la poca ambició. “Preferim ser cap de ratolí que cua de lleó”, va dir més d’una vegada en referència als catalans. “Preferim tenir una botiga al passeig de Gràcia que el 5% d’El Corte Inglés”, també acostumava a afirmar. Ell, en canvi, preferia la segona opció.

A més de directe, el seu estil era planer i poc encarcarat, com es podia observar a les rodes de premsa, i en el tracte personal amb gent amb qui no tenia necessàriament gaire confiança. De totes maneres, també era molt dur i agressiu en les negociacions, segurament una característica tan inevitable com decisiva per poder convertir una editorial en el que actualment és el Grupo Planeta.

A més de la desena empresa catalana per facturació (2.800 milions el 2013, comptant tots els negocis), Planeta també és la tercera empresa familiar, seguint el mateix criteri. Només hi ha dues empreses familiars -la siderúrgica Celsa i l’asseguradora Catalana Occident- que superin els ingressos de Planeta. Però mentre que la majoria de catalans desconeixen quin és el nom de les famílies propietàries de Celsa i de Catalana Occident, tothom sap que els Lara són els amos de Planeta. Un petit detall que explica molt.

stats