El 1934, poc després de ser nomenat rector, Pere Bosch Gimpera (Barcelona, 1891 - Mèxic DF, 1974) feia modificar el tradicional lema universitari " Perfundet omnia luce ", per incorporar-hi al davant el subjecte " libertas ". D'aquesta manera, la llibertat passava a omplir-ho tot de llum . L'anècdota caracteritza perfectament un home que, tant en el seu vessant científic com en el polític, s'identificava amb postulats liberals i que, davant de l'immobilisme, aspirava a airejar la universitat, el catalanisme, les institucions i sobretot l'arqueologia.
De fet, serà en l'arqueologia -curiosament absent al subtítol del llibre- en què excel·lirà com a investigador i gestor, i es convertirà en el referent ineludible tant nacionalment com a escala internacional. No és agosarat afirmar que, a principis dels anys 30, Pere Bosch Gimpera era el científic espanyol més prestigiós en els cercles europeus de les ciències socials i humanes.
Entre les seves diverses aportacions, de seguida va destacar la seva idea de l'existència d'unes arrels específiques dels diferents pobles conformadors d'Espanya, inalterables des de la Protohistòria malgrat els diversos processos d'unificació per part de superestructures polítiques. Aquesta visió, que mantindria al llarg de tota la seva llarga vida, tindria una traducció ideològica a través de la seva aposta política pel catalanisme federalista, o de la seva crítica vers els propagandistes de la puresa racial i ideològica, especialment respecte a la deriva nazi a Alemanya i falangista del primer franquisme.
Com assenyala Francisco Gracia Alonso a Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio , la seva personalitat abassegadora el portaria, des de l'arqueologia, al compromís amb la gestió del patrimoni a través de l'Institut d'Estudis Catalans, la Diputació i la Generalitat republicana, en l'etapa catalana, i amb les diverses institucions mexicanes i la Unesco, en l'etapa de l'exili; amb la política com a simpatitzant primer de la Lliga, militant d'Acció Catalana Republicana després i, ja durant la guerra, conseller de Justícia -no de Cultura com erròniament s'indica a la contraportada-, i amb la universitat.
A casa nostra i més enllà de la seva conversió en el "mestre absent" de la seva disciplina, serà recordat sobretot com el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ell mateix, que havia estat víctima i beneficiari del model universitari decimonònic basat en les influències, l'escalafó i l'escolàstica, va voler emmirallar-se en el model alemany d'excel·lència científica i, alhora, va voler acostar la universitat a la gent i al país. De fet, com si no haguessin passat 80 anys, sorprèn retrobar polèmiques entorn a la burocratització, el relegament de la recerca i la persecució del castellà.
Tot i la innegable mitificació del personatge i de les seves realitzacions, el treball de Francisco Gracia Alonso evidencia les aportacions reals i el mestratge acadèmic, científic i humà de Pere Bosch Gimpera. El mateix règim franquista, que immediatament substituiria el "libertas" per l'advocació a la Immaculada Concepció, en reconeixeria la seva vàlua a través de la virulència amb què combatria el seu record. No és casual que l'any 1939, consultat sobre què s'havia de fer amb els prohoms membres del patronat universitari (Pompeu Fabra, Joaquim Xirau o el mateix Bosch Gimpera...), el mateix ministre escrivís: "A la calle" .
