Publicitat
Publicitat

EN DIRECTE

La cantant mexicana reivindica les serves arrels amb una fusió d'estils

Lila Downs porta l'essència del Mèxic més genuí a l'Etnival de Girona

En un festival conceptualment mestís com l'Etnival i en una edició, la d'enguany, dedicada a la música mexicana no hi podia faltar de cap manera una figura com la cantant i compositora Lila Downs, que ha sabut actualitzar millor que ningú la música tradicional del seu país.

Filla d'un professor universitari de Minnesota i d'una cantant indígena mixteca d'Oaxaca, Lila Downs s'ha impregnat dels ritmes més moderns de banda i banda de la frontera entre Mèxic i els Estats Units per posar-los al servei d'unes lletres compromeses políticament amb la situació de la dona, les cultures indígenes i la conflictivitat social del seu país.

Lila Downs transmet sentiment i energia dalt de l'escenari. La cantant nascuda a l'estat mexicà d'Oaxaca i crescuda als Estats Units s'està erigint en l'hereva natural de la llegendària Chavela Vargas. El 2003 va ser nominada als Oscars juntament amb Caetano Veloso per la cançó Burn it blue de la banda sonora de Frida i el 2005 va guanyar el Grammy llatí en la categoria folk pel seu treball Una sangre . La proposta de Lila Downs passa per una fusió de tradició i modernitat i una disparitat d'estils que van des de la cúmbia colombiana als corridos i les ranxeres mexicanes passant per tocs subtils de jazz, hip-hop i soul.

La portentosa veu de Lila Downs és indissociable de la seva descomunal expressió gestual i rítmica. Els assistents al segon dia de l'Etnival al Parc de les Ribes del Ter de Girona van gaudir de tota la força interpretativa de la mexicana. Les referències al seu país també van ser presents en tot moment. Orgullosa de les seves arrels, Downs va fer constants picades d'ullet a Mèxic, ja fos fent un glop d'una ampolla de mescal o apel·lant als herois nacionals Pancho Villa i Emiliano Zapata.

La cantant també va fer palesa la seva preocupació per la violència que pateix el seu país i va reivindicar el paper de la dona. "Són el suport del país", va exclamar. En tot moment, però, es va esforçar a traslladar un missatge alegre i optimista. "Que la tristesa se'n vagi molt lluny!", va dir tot just començar. Tota una declaració d'intencions.

El moment àlgid de la nit va arribar amb la interpretació de La cumbia del mole , una de les seves cançons més conegudes. La lletra repassa els ingredients de la recepta d'aquest menjar típic mexicà i la tradició que hi ha a Oaxaca. La recuperació del bagatge cultural i les tradicions dels pobles indígenes són una de les constants de la seva obra.

Durant el concert, Lila Downs i la seva banda instrumental La Misteriosa van desgranar alguns temes del seu pròxim disc, Pecados y milagros . Serà el desè àlbum d'estudi de la carrera de la cantant, en el qual manté l'aposta pel folk i el compromís amb els pobles indígenes i les músiques regionals. Lila Downs va acomiadar l'actuació amb un altre clàssic, Arenita azul .

Més continguts de