Publicitat
Publicitat

ESTRENA D'ÒPERA

Claus Guth tanca al Liceu deu anys dedicats al compositor amb una nova producció de 'Parsifal'

L'individu segons Wagner

Claus Guth estrena demà al Liceu una nova producció de 'Parsifal', de Wagner, última òpera del compositor que el director d'escena alemany ha situat en l'Europa d'entreguerres.

La nit de Cap d'Any del 1913 el Liceu va estrenar, per primer cop fora del Festival de Bayreuth, Parsifal , l'última òpera de Wagner. I Claus Guth s'ha inspirat en els anys que van venir després de la Primera Guerra Mundial per donar cos a la seva interpretació de la peça, la vida d'un home que voldrà redimir la humanitat i trobar la totalitat. Una òpera en què Wagner canvia radicalment la seva concepció del món. "A Ring , Wagner creia -apunta el director- que el món podia canviar si el sistema polític canviava. A partir de Parsifal , ja no. Aquí, gràcies a la influència de filòsofs com Schopenhauer, s'apropa al missatge cristià sobre l'individu, que només a través d'ell podrem fer un món millor." D'aquí que Guth hagi posat èmfasi en els aspectes més petits de l'òpera a fi de remarcar els caràcter de cada intèrpret d'un repartiment encapçalat per Klaus Florian Vogt (Parsifal) i Anja Kampe (Kundry). A partir d'això, ha buscat que el públic s'identifiqui amb els personatges i pugui sentir una certa compassió per la manera "com es poden produir els esfondraments en una família".

Parsifal és, pel director d'escena, la viva encarnació de l'home de l'Europa d'entreguerres, caracteritzat per les incerteses, la inseguretat i la mort dels valors preeminents fins aleshores. "Per això la gent buscava la claredat, algú que els guiés per aquesta confusió", apunta Guth. I Parsifal s'erigirà en messies. Ell i Kundry tenen "un denominador comú", se'ls força a fer un paper que no volien fer.

Kampe, de fet, diu que aquest és un dels papers més complexos que ha interpretat mai. Més que Isolde. Perquè, assegura, "Kundry és un compendi de totes les dones" i l'obliga a desplegar al màxim tots els seus recursos tècnics: ha de fer soprano i de mezzosoprano, i ha d'interpretar fragments lírics, dramàtics i recitatius.

I això que, segons el director musical del Liceu, Michael Boder, que portarà la batuta en aquest Parsifal , la partitura és una de les més "simples" del compositor. "Això no vol dir que no sigui de les més difícils, perquè suposa [per al director d'orquestra] la presa de moltes decisions que afecten la durada de l'obra", diu Boder. Pot haver-hi fins a una hora de diferència, sobre una mitjana de cinc i mitja. "Wagner crea una música pensada per escoltar-la no només quan s'està creant, sinó també per escoltar-la després. Pensa en el ressò que té la música en la nostra ment", explica Boder. Després de Parsifal , afegeix, tots els compositors escriuran d'una altra manera, de Stravinsky a Mahler.

Guth fa deu anys que es dedica gairebé exclusivament a Wagner. Fa dues temporades ja va delectar-nos amb Die Meistersinger von Nürnberg . I, tot i això, no sap si ha arribat a entendre del tot el compositor alemany. Ara, diu, buscarà l'antídot wagnerià i està pensant en un cicle Monteverdi, com "una manera de tornar als orígens de l'òpera, a l'essència pura". O potser es decantarà per Strauss.

Més continguts de