Llegir, escriure i vendre camises
La tienda y la vidaés el primer llibre d'Isabel Sucunza. Hi explica el dia a dia d'algú que treballa dues setmanes en una botiga de roba sense poder deixar de conviure amb les lectures de llibres i del món.
BARCELONAEl juny del 2011 L'hora del lector , programa de llibres del 33, es va acomiadar dels teleespectadors. Emili Manzano comptava en el seu equip professional amb dues periodistes que han debutat aquest 2012, Marina Espasa -que ha publicat la novel·la La dona que es va perdre (Empúries)- i Isabel Sucunza, que ara dóna a conèixer La tienda y la vida (Blackie Books). L'obra parteix de l'experiència d'haver treballat dues setmanes a la botiga de roba del seu germà, l'estiu del 2010, explicada per primera vegada al seu blog, First swimming lesson , i ara reordenada i acompanyada de comentaris sobre una petita part de les seves observacions sobre el que l'envolta i un tast del seu atapeït calendari de lectures.
"Quan estàs en un programa de televisió, en una redacció o en una editorial, et relaciones amb un sector de gent molt determinat. Si treballes de cara al públic tens l'oportunitat de trobar-te amb persones de tota mena. Em sembla una riquesa molt gran -explica Sucunza, que abans de treballar amb Manzano va passar per la Guía del Ocio i actualment s'encarrega del departament de premsa de l'editorial Navona-. Haver de tenir diferents feines per guanyar-te la vida és una putada, però se'n pot treure el fet de conèixer mons molt diferents. Però dient això no estic fent una defensa dels minijobs ".
Un cànon que canvia
Estructurat a partir de les dues setmanes de feina a la botiga de roba, la interacció -no sempre fàcil- amb els clients i amb les peces de roba, amenitzada per "deliris momentanis", conviu amb una interessant selecció d'experiències vitals i estètiques: les trobades amb amistats o les reflexions de caràcter social i polític són posades gairebé sempre en relació o tenen com a punt de partida alguna referència cultural. A més d'exposicions com l'última retrospectiva de Perejaume o les pel·lícules de Todd Solonz hi abunden els comentaris sobre literatura, una dèria que acompanya Sucunza des de ben petita. "El primer record sobre llibres que tinc és d'haver agafat el Don Quijote i haver preguntat què volia dir cuyo . El meu pare em va dir que aquella novel·la no era per a mi, me la va treure de les mans i em va donar un volum amb dibuixets. Em vaig preguntar per què no podia llegir-la". Nascuda a Pamplona l'any 1972, Sucunza va marxar a Barcelona després d'estudiar periodisme. "A Pamplona llegia molt: Marías, Baroja, Unamuno i potser Vila-Matas. El cànon era aquest, més o menys. Quan vaig arribar aquí em vaig trobar una cosa molt diferent: vaig descobrir que hi havia escriptors mallorquins com Blai Bonet i Miquel Bauçà. Vaig començar a qüestionar-me no el cànon, sinó la manera com m'havia arribat".
La tienda y la vida combina Proust, Nietzsche i Deleuze amb noms amb menys bibliografia i impacte canònic com és el cas de Max Besora, Marc Cerdó i Martí Sales. Sucunza assegura que va trigar molt de temps a trobar amics que li recomanessin bones lectures de literatura catalana, però quan ho ha aconseguit han acabat integrades al seu mosaic de referències: "Les lectures m'han ajudat a desenvolupar un cert sentit crític. Ara bé, llegir molt no implica que el que escrius sigui millor".
