Llibres que sonen, canten i juguen

L’hospitalet De LlobregatDesprés de travessar estands i més estands plens de lleixes atapeïdes de llibres, al capdavall del pavelló 1 de la Fira de l’Hospitalet hi ha la Gàl·lia digital. Són una quinzena de parades, una xifra minúscula en comparació amb els 346 expositors totals que participen a la fira internacional del llibre, que s’allargarà fins demà. Les dimensions s’adiuen amb la facturació del sector: el llibre digital tot just representa un 5% del total, 115 milions a l’Estat. Les grans editorials estan abocades a fer rutllar el seu negoci tradicional, un pastís que el 2015 va facturar en total 2.257 milions, un 30% menys que el 2008.

L’espai dedicat a l’àrea digital, tanmateix, és inversament proporcional a l’expectativa de creixement que pot tenir el sector, seguint la tendència dels Estats Units i el Regne Unit, que arriba a cotes del 30%. En aquesta petita àrea és on hi ha instal·lat l’estand del gegant del comerç electrònic Amazon. Hi són per primer any, per amorosir les relacions amb la Federació de Gremis d’Editors i per convèncer les editorials que no són només competència sinó també un servei que poden explotar. Tot i les crítiques, la majoria ja utilitzen Amazon com a canal de venda de llibre físic, però l’empresa continua la feina d’evangelització perquè editorials grans i petites superin reticències, digitalitzin el seu catàleg i venguin també e-books. “Quan les editorials posen a la venda l’edició digital i en paper d’un títol, les vendes augmenten un 10%”, expliquen fonts de l’empresa.

Experiència immersiva

La ludificació arriba al llibre

a través de les tauletes

Si bé els grans segells han sigut reticents a fer grans inversions en l’àmbit digital, hi ha start-ups que estan innovant pensant en un mercat global. Una és iClassics, que es dedica a crear experiències immersives a partir de clàssics de la literatura (Dickens, Wilde, Lovecraft o Poe). Són llibres de terror o misteri per a adults que s’han de llegir amb una tablet i llum tènue, perquè aprofiten tots els recursos de la tecnologia per amanir el viatge: efectes de so, banda sonora, flaix, moviment de 360º, il·lustracions, etcètera. Per ara tenen nou títols disponibles en aplis per a iOS i Android. “És una tendència, però té un cost elevat de producció, entre un llibre i una pel·lícula -admet el director, Efrén Garcia-. Però als Estats Units estan més acostumats a pagar per la cultura”.

Al seu costat, la igualadina Cubus Games ofereix un grau més d’interactivitat: el gamebook. “Llibres estil Tria la teva aventura però adaptats al segle XXI”, diu Jordi Solà. És a dir, amb tauleta i bona part dels atributs dels videojocs (combats, punts de vida, mapa interactiu, gestió d’armes, etc.) però sense perdre el text del llibre. Tenen cinc aplis, de les quals han aconseguit 170.000 descàrregues, un 90% als Estats Units i el Regne Unit. “La ficció interactiva és un nínxol, sobretot per al públic nadiu digital -coincideix Quim Garreta-. Els grans grups editorials hi tenen un ull posat, però tenen por de com respondrà el públic. Tampoc no coneixen el negoci digital i a més l’e-book ha sigut un fracàs”.

Una indústria paral·lela

Noves empreses ofereixen serveis només a través de les xarxes

Els negocis al voltant del llibre digital es multipliquen. Bookwire es ven com un servei per a segells petits i mitjans per treure el màxim partit de la distribució de llibres digitals en totes les plataformes possibles: webs de venda, plataformes de subscripció i biblioteques. Ja treballen per a 3i4, Raig Verd i Cossetània i unes 80 editorials a l’Estat, i s’encarreguen des de la conversió tecnològica del llibre fins a la venda en tots els canals a nivell mundial. “En català no passa, però els autors espanyols venen més a fora (un 55%) que al seu propi país, i el mateix passa amb els llatinoamericans”, diu Margarita Guerrero.

Fins i tot han nascut a les xarxes empreses digitals que tenen l’objectiu de crear un producte físic. És el cas de Digital Tangible, que havia creat les targetes Seebook per vendre e-books en llibreries, i que ara aposta per vendre audioguies en aquest mateix format. “És un format a l’alça, que als Estats Units ha crescut dos anys seguits més d’un 30%, perquè anem tots amb el mòbil a sobre. Seria poc intel·ligent no intentar reproduir-ho aquí”, afirma Rosa Sala.

També és el cas de Libros.com, que, malgrat el nom, es dedica a buscar micromecenatge online per produir llibres físics. A diferència de Verkami, aquí és l’editorial qui rep el crowdfunding. Un 90% dels projectes triats acaben trobant finançament (uns 3.800 euros de mitjana). Els mecenes paguen uns 25 euros i s’enduen el llibre de recompensa. Després el llibre acaba a les botigues i l’editorial comparteix amb l’autor el 50% dels guanys. “És un model participatiu de comunitat. Tirem endavant projectes per explicar coses que, si no, no serien explicades”, diu el director, Roberto Pérez.

I un altre dels serveis en voga els últims anys és el print-on-demand (impressió sota demanda), que a Liber ofereixen tant Amazon com empreses gràfiques com Ulzama Digital. L’objectiu és publicar més títols sense generar estocs, però també rendibilitzar els fons editorials: els títols ja no quedaran descatalogats sinó que es podran imprimir en curtes tirades a petició.