Publicitat
Publicitat

TEATRE

Lluís Pasqual presenta la temporada vinent amb menys obres però amb grans actors

El Lliure busca l'antídot contra la por

El Lliure ja ha anunciat els títols de la temporada que ve. Sense companyies internacionals i amb menys espectacles, el Lliure es refugia en els grans intèrprets. Aquest any el públic ha baixat entre el 9% i el 12%.

El Teatre Lliure vol ser la casa dels actors. En una època en què els ajustos pressupostaris obliguen a prendre partit, Lluís Pasqual opta per no renunciar a les cares conegudes i reconegudes de l'escena. La temporada 2012/2013 que ahir va presentar, però, s'estreny el cinturó en altres capítols: hi haurà 31 títols, però són cinc menys que l'any anterior; no hi haurà cap companyia internacional en la programació regular (ho reserva al Grec), i la temporada es concentrarà de l'octubre al juny. Pasqual va repetir diverses vegades que està content "per no haver fet dèficit" tot i la retallada que van patir a mitja temporada i que els va fer caure del cartell tres obres. Per això també justifica que no s'hagi assolit l'ocupació de l'any passat: de 79.500 espectadors han passat a poc més de 70.000 (encara està en marxa un espectacle). La davallada serà al voltant del 10%.

Pasqual va presentar la temporada amb un bon grapat dels artistes i directors que hi participaran. Va afirmar que ha intentat buscar gent "que tinguessin un component il·luminista en el sentit del segle XVIII, capaç de mirar la realitat amb certa tendresa i humor". Buscant una expressió per englobar el contingut de la temporada va dir: "El teatre és l'antídot contra la por. El teatre ens reflecteix per ajudar-nos a avançar".

La temporada s'estructura amb apostes pròpies -coproduccions de mitjà o gran format- que es combinen amb estades curtes de companyies convidades i un nou cicle de lectures dramatitzades, enguany centrades en la memòria europea, de la Revolució Francesa a la Rússia del XX. També ha buscat l'equilibri entre clàssics i contemporanis: hi ha un gran Calderón ( La vida es sueño dirigida per Juan Mayorga), un Goldoni i una versió de Txékhov, clàssics contemporanis com Camus i Pinter (obra d'Animalario), i vuit textos acabats d'escriure, d'autors com Jordi Casanovas i Mark Ravenhill.

No hi haurà cap espectacle de dansa, però en canvi es manté una cuidada programació infantil -"que ens costa 300.000 i en recaptem 30.000 però és una inversió de futur", va dir el director- i la programació especial de Nadal amb els pallassos Monti i Tortell Poltrona. Com a nous fitxatges, hi ha dos noms propis: el grup instrumental BCN 216, que dirigeix David Albet i que oferirà petits concerts al foyer i actuarà en algunes obres (encetarà la temporada amb Songs of wars I have seen ,de Gertrude Stein), i Pau Miró, l'autor de l'èxit de la temporada, Els jugadors , que es converteix en dramaturg resident del teatre.

Pasqual va assegurar que està preocupat per donar oportunitats als joves llicenciats en teatre. Per això ha decidit obrir-los l'Espai Lliure perquè treguin rendiment de la sala sense que això signifiqui un cost per al Lliure. Ho ha anomenat Operació Aixopluc.

Més continguts de